tag:blogger.com,1999:blog-55582540551996752712024-02-19T08:56:37.876-08:00letbpeaceletbpeacehttp://www.blogger.com/profile/05958318329027446528noreply@blogger.comBlogger63125tag:blogger.com,1999:blog-5558254055199675271.post-70376517915681276912015-04-27T01:16:00.000-07:002015-04-27T01:25:41.127-07:00Anteriors entregues de la Revista on line del ClubHola a tothom! <br />
Pels que no vau poder assistir a les xerrades del Club, aquí us deixo el link amb el resum i altres escrits molt interessants!<br />
<br />
<a class="c_nobdr t_prs" href="http://www.calameo.com/read/0041412672dfaa1d784f9" target="_blank"><span style="color: #0068cf;">http://www.calameo.com/read/0041412672dfaa1d784f9</span></a> febrero<br />
<br />
<a class="c_nobdr t_prs" href="http://www.calameo.com/read/00414126739bc5530422d" target="_blank"><span style="color: #009e9e;">http://www.calameo.com/read/00414126739bc5530422d</span></a> març<br />
<br />
<a class="c_nobdr t_prs" href="http://www.calameo.com/read/0041412674beae4b3a355" target="_blank"><span style="color: #009e9e;">http://www.calameo.com/read/0041412674beae4b3a355</span></a> abril<br />
<br />
fins aviat!!!<br />
<br />letbpeacehttp://www.blogger.com/profile/05958318329027446528noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5558254055199675271.post-38107480843755272752015-02-03T04:30:00.004-08:002015-02-03T04:32:14.029-08:00Primera entrega del butlletí mensual del CLUB<span style="color: black;">Estimadis </span><a href="mailto:lector@s"><span style="color: black;">lector@s</span></a><span style="color: black;">, el Club amb Veu Pròpia de Cunit ja tenim revista en línea. Així us podrem mantenir al dia de les activitats i llegir sobre les xerrades si no heu pogut venir.</span><br />
<span style="color: black;"></span><br />
<span style="color: black;">Aquí teniu el link</span><br />
<span style="color: #009e9e;"></span><br />
<a href="http://www.calameo.com/read/0041412672b0f323aaef3" target="_blank"><span style="color: #009e9e;">http://www.calameo.com/read/0041412672b0f323aaef3</span></a><br />
<br />
una abraçada i que gaudiu de la lectura!!!letbpeacehttp://www.blogger.com/profile/05958318329027446528noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5558254055199675271.post-81159692021854469862015-01-19T07:06:00.000-08:002015-01-19T07:06:10.652-08:00FELICITAT- PART 3Estimats lectors, aquest any com em va dir un amic: no et desitjo un feliç any nou... si no que desitjo que creis un feliç 2015.<br />
<br />
Doncs suposo que aquesta es la essència de la última part, del que he pogut extreure mentre creava la meva primera "triologia" bloggera.<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaVRqlkt-N21wtuHCx3wFpTvbrMAekUxs6J5rWdR5D5SKbyKOVehWexaARS2BAnjW7mAhCFfAvN9Fotx2DyKdU8H6u3KlL1pxTs94xHpDRTKeconFwcaLTBG5zPNeFGJDWazAhKD1V9g/s1600/escacs.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaVRqlkt-N21wtuHCx3wFpTvbrMAekUxs6J5rWdR5D5SKbyKOVehWexaARS2BAnjW7mAhCFfAvN9Fotx2DyKdU8H6u3KlL1pxTs94xHpDRTKeconFwcaLTBG5zPNeFGJDWazAhKD1V9g/s1600/escacs.png" height="137" width="200" /></a>Les paraules són tan importants, una paraula més o menys implica un món. Aquest CREAR que va afegir el meu amic em va fer veure plenament que seré jo qui em busqui la felicitat. <br />
<br />
Ja un dit budista que comenta: "si vols saber el perquè de les teves circumstàncies presents, revisa les causes que vas posar fa deu anys... i si sols saber com serà la teva vida d'aquí deu anys, mira les causes que estàs creant en el present". Jo aquesta frase me la crec 100%. Tot i que no en sóc conscient les 24 hores del dia, ja que la nostra ment pensa un fotiment per segon, si que, a la meva manera, vaig aconseguint que les causes juguin al meu favor. És com passar d'acompanyar algú i fer de copilot a mica en mica decidir portar el volant, és qüestió de decidir jugar!<br />
<br />
Qui es compromet a jugar amb les seves causes a partir d'ara! Jo si! És una partida de la quan no ens podrem escapar... t'apuntes?<br />
<br />
letbpeacehttp://www.blogger.com/profile/05958318329027446528noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5558254055199675271.post-89091241563000132022014-12-22T10:13:00.000-08:002014-12-22T10:13:37.870-08:00LA FELICITAT - PART 2La felicitat implica patiment?... amb això ens vàrem quedar reflexionant a l'anterior post.<br />
<br />
<div class="p">
<span class="f">La RAE escriu... <strong>sufrimiento</strong></span><span class="f"><strong>.</strong></span></div>
<div class="q">
<a href="https://www.blogger.com/null" name="0_1"></a><span class="d"><b> 1.</b></span> <span class="d" title="nombre masculino">m.</span><span class="b"> Paciencia, conformidad, tolerancia con que se sufre algo.</span></div>
<div class="q">
<a href="https://www.blogger.com/null" name="0_2"></a><span class="d"><b> 2.</b></span><span class="g"> <span class="g" title="nombre masculino">m.</span></span><span class="b"> Padecimiento, dolor, pena.</span></div>
<div class="q">
<span class="b"></span> </div>
<div class="q">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3fYJC_RZHqMuDLualTj_OxQ5eOGxDHRq8GEZgAcxWPlEwsJ_6t0sGAVjXKgBBhnb-flucJXxuzTb3t_MA9Jxjiettu4xhCWYgB3gZRPnZjQL8iGHgXYK4ujP9205fSrpwoDfal9y4vw/s1600/desafio.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3fYJC_RZHqMuDLualTj_OxQ5eOGxDHRq8GEZgAcxWPlEwsJ_6t0sGAVjXKgBBhnb-flucJXxuzTb3t_MA9Jxjiettu4xhCWYgB3gZRPnZjQL8iGHgXYK4ujP9205fSrpwoDfal9y4vw/s1600/desafio.jpg" height="132" width="200" /></a><span class="b">No estic massa d'acord amb el fet d'haver de tolerar el patiment, és a dir, que si hi ha alguna cosa que no m'agrada o que em fan, veig o el que sigui que no estic d'acord crec que és important transformar-ho d'alguna manera.</span></div>
<div class="q">
<span class="b">D'altra banda crec que una vida sense compromís i nous reptes no val massa la pena. </span></div>
<div class="q">
<span class="b"></span> </div>
<div class="q">
<span class="b">Amb això que vull dir? Doncs que si no assumim nous reptes la nostra vida pot acabar sent aborrida i plena de negligència i aquí si que crec que hi ha espai perque s'instauri el patiment; d'altra banda, assumir reptes pot ser que ens impliqui patir al principi, però aquest "patiment" té a veure amb la por cap allò que ens és desconegut... aquí que cadascú necessita anar trobant les maneres per transitar els reptes... potser comencem de manera abrupta i una mica destralera, però mica en mica observant als que han passat davant nostre pel camí, podem anar polint el caminar i a la llarga, acompañar amb d'altres que comencen a reptar-se...</span></div>
<div class="q">
<span class="b"></span> </div>
<div class="q">
<span class="b">Crec que si vull seguir apropant-me al camí de la felicitat, vaig a mirar què és el que no he aconseguit fins ara, què és allò que "pateixo" i potser ja ni m'adono que pateixo i, ja que la època convida a la revisió i la posta en marxa dels reptes, us trobo en el següent post a veure de quina manera a quedat la cosa... mentrestant, feliç entrada al meravellós hivern...</span></div>
letbpeacehttp://www.blogger.com/profile/05958318329027446528noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5558254055199675271.post-41894823142160661422014-12-15T03:41:00.001-08:002014-12-15T03:41:30.467-08:00LA FELICITAT- Part 1<div style="text-align: justify;">
Em ve de gust fer una PART 1. Tot té una explicació: vaig anar a veure la PART 1 de la PART 3 de <em>Los Juegos del Hambre</em> i tenia mono de fer el mateix, jejej-</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Quantes de les coses que fem dins les hores que tenim d'estar desperts, les fem amb passió?</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Avui vull reflexionar sobre la passió i la seva implicació en la concecusió de la felicitat. Em submergeixo a la pàgina del DIEC a veure si en trec l'aigua clara sobre aquest mot que m'ha mogut tant aquests últims dos dies... tot ve d'engrescar-nos amb els amics a dialogar; aquesta vegada el tema era: sóm feliços? què és la felicitat? </div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
I vull saber si el concepte de felicitat va lligat amb la passió.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Significats que tenen a veure amb el que avui escribim aquí:</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiruFgFEMEhykrGGMegDDumHKUVjg4H67SQ_aYp3iSpdFKKYWvkkhaV511VVFn1RS1qc95g4PybLXdADTqg9nnUcVDlIPuRbJc_-BbshfaoLEBUUDT7yRItt4ztu2Yy0XRXbPpzqkgnNg/s1600/felicitatpart1.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiruFgFEMEhykrGGMegDDumHKUVjg4H67SQ_aYp3iSpdFKKYWvkkhaV511VVFn1RS1qc95g4PybLXdADTqg9nnUcVDlIPuRbJc_-BbshfaoLEBUUDT7yRItt4ztu2Yy0XRXbPpzqkgnNg/s1600/felicitatpart1.jpg" height="133" width="200" /></a>1.<span class="body">Acció de patir o endurar una pena infligida</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="body">2. <span class="body">Emoció intensa</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="body"><span class="body"><span class="body">3. Inclinació viva, vehement, violenta, de l’ànim envers una cosa</span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="body"><span class="body"><span class="body">4. <span class="body">Amor violent</span></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="body"><span class="body"><span class="body"><span class="body">5.<span class="body">Necessitat imperiosa.</span></span></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="body"><span class="body"><span class="body"><span class="body"><span class="body">6.<span class="body">Afecció o modificació del subjecte psíquic caracteritzada per una polarització tan gran de l’afectivitat en un únic sentiment que deixa afeblides i àdhuc anul·lades la capacitat de judici i la voluntat. </span><br />7. <span class="body">Tendència o emoció sexual intensa, fortament arrelada. </span></span></span></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="body"><span class="body"><span class="body"><span class="body"><span class="body"><span class="body"></span></span></span></span></span></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="body"><span class="body"><span class="body"><span class="body"><span class="body"><span class="body">Repasso cadascuna de les accepcions del mot i m'adono que si les mesclo arribo a la conclusió que la felicitat implica patiment, puc ara arribar a entendre que el que em provoca felicitat alhora em provoca més pors i preocupacions... però no parla de la ment, els pensaments queden esvaïts davant la passió, ja que la felicitat està per sobre de les estratègies mentals i pensaments.</span></span></span></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="body"><span class="body"><span class="body"><span class="body"><span class="body"><span class="body"></span></span></span></span></span></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="body"><span class="body"><span class="body"><span class="body"><span class="body"><span class="body">A veure doncs, tot això deu voler dir que he de revisar el que faig i veure si estic apassionat en cada moment, em provoqui o no patiment... crec que he d'aprofundir sobre el significat i els límits del patiment. Però això ho deixaré per la propera entrada...</span></span></span></span></span></span></div>
letbpeacehttp://www.blogger.com/profile/05958318329027446528noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5558254055199675271.post-66391284268405881242014-12-11T06:24:00.000-08:002014-12-11T06:25:08.998-08:00De cara con la muerte<div style="text-align: justify;">
En diez días he topado tres veces con la muerte. Como bien dice el refranero "no hay dos sin tres". Esta experiencia fue de modo descendiente así que no me enteré mucho del efecto dominó. </div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6oh5_2yGZaRy2sR8eKnrQDIMw8jd_BWE1_RSKER9-PbrQ91Bi5_3PflVUqPkb9ck5J5xLhcDKuq9a62WAXAuOzCuOE5w1dY6Ji892Y2xWkTImg8uQYaX26hRdUNYnIkoGe8keYvNKtA/s1600/transitomuerte.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6oh5_2yGZaRy2sR8eKnrQDIMw8jd_BWE1_RSKER9-PbrQ91Bi5_3PflVUqPkb9ck5J5xLhcDKuq9a62WAXAuOzCuOE5w1dY6Ji892Y2xWkTImg8uQYaX26hRdUNYnIkoGe8keYvNKtA/s1600/transitomuerte.jpg" height="159" width="200" /></a>Lo más impresionante de Mireia fue no darme cuenta que se moría; aún y saber de su ardua y larga enfermedad en ningún momento nos tratamos como si algo nos hiciera "enfermos", al contrario, con ella tuve varias e interesantes diálogos y discusiones. Si algo me recuerdo de ella fue su tremendo carácter, aunque por lo general a mi las mujeres con carácter me tiran para atrás, tal vez porque con ella ya no dudaba que seríamos buenos amigos estaba tranquilo en ser quien soy, no me sentí nunca menospreciado a su lado y sí me encontré respaldado para ser la persona que soy... ahora me doy cuenta que Mireia supo más de mi y de mi ser real que personas que están conmigo y pasan más ratos a mi lado... tal vez ellas no quieren que sea quien soy... cómo pesa a veces la mochila de uno...</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Francisco murió lejos, en tierras italianas después de haber vivir en tierras catalanas durante décadas. A pesar de no haberlo conocido, a él y a mi nos unió una amistad fuerte con la misma persona que seguramente nos describió a ambos. Sé que le gustaba el arte y que era una gran sabio de la historia, pero que la edad le había alejado de nuestra amistad común y emplazado cerca de la familia sanguínea en la bota. En tu muerte pude acompañar a una amistad, acompañar sin sentir tu muerte, más el dolor que queda para los que se quedan aquí...</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Y la tercera fue por whatsapp, más contemporáneo, más frío, es hermano de alguien a quien aprecio y que he acompañado desde que se supo de la enfermedad, no hay mucho que yo pueda hacer a parte de decirle que ya sabe donde estoy y si necesita algo...</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
En la primera mis emociones de revolvieron, presencié por primera vez la visión de un cadáver, bello y que para mi me parecía que en cualquier momento iba su rostro a despertarse sin más, pero sabiendo hoy que no es así... no puedo imaginar el sentimiento de cuando la persona que se aleja y nos deja es el de la madre de Mireia, no sé imaginar, no sé sentir, no sé, no puedo saber...la muerte es así un espacio de transición en el que no sabemos del cierto.</div>
letbpeacehttp://www.blogger.com/profile/05958318329027446528noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5558254055199675271.post-23050061408571906532014-11-27T03:48:00.004-08:002014-11-27T03:49:26.200-08:00Violència reflexions<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwTWWtMhTo8o7GF5TnFDUNXGYP-Y4aLhGSmVpZrUkNzhGBpArb_WK3k578s1scvSbyi69jazubHctluih03EZiemPAKc08z3PcamRk9XAolTvDDZqhpwjdIscE1p4N3znsBakyvmEbOg/s1600/cuchara.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwTWWtMhTo8o7GF5TnFDUNXGYP-Y4aLhGSmVpZrUkNzhGBpArb_WK3k578s1scvSbyi69jazubHctluih03EZiemPAKc08z3PcamRk9XAolTvDDZqhpwjdIscE1p4N3znsBakyvmEbOg/s1600/cuchara.jpg" /></a>Aquesta setmana he pogut assistir a diversos actes i activitats que s han realizar en relació al 25 de noviembre dia per la erradicació de la violència masclista. A mi el tema de la violència m'ocupa molta estona del temps i m'ocupa ja que opino que no procurem reflexionar de debò sobre el tema. M'he adonat que malgrat ser una persona que vol la pau, a cada moment realitzo actes en els que no he tingut temps a reflexionar sobre el que aquests poden produir en les demés persones implicades. D'altra banda, quan sí he reflexionat abans dels actes i sé que el pas, acció, frase que he dit está feta des d'un lloc de pau, quan la reacció que em torna l'altra és desproporcionada o violenta accepto que no és meu si res meu se'm mou endins.<br />
<br />
Vull afagar la idea de res se'm mou endins: hi ha una imatge budista que guardo al cor ja que em fa de brúixola per no fugir de les meves debilitats ni responsabilitats. Imagineu-vos que sou una tassa o un recipient ple d'aigua... en estat habitual ens pensem com a persones d'aigua clara... doncs cada vegada que alguna situació o persona ens provoca una reacció, sentiment que ens fa pensar, mostrar-nos o fins i tot actuar agressivament cal que observem que la situació o persona tan sols fa de cullera...<br />
<br />
La cullera és neutra, no ens enganyem, la cullera no pot provocar-nos res a menys que hi hagi res... en aquest cas afegim un nou component a l'ampolla, sucre (que tots sabem que és tan perjudical per la salud però que està intríncic a la nostra naturalesa... com les emocions) si la collera fa que aparegui sucre que "embruta" l'aigua... el sucre és nostre... què en fem d'aquest sucre que s'ha generat i remogut?... és nostre...<br />
<br />
A més a més sabeu com continua la historieta budista? Diu que hem d'agrair a la cullera la funció que fa a la nostra vida, ja que sense ella no sabríem que tenim el sucre i no ens motivaríem a millorar com a persones.<br />
<br />
Jo m'he barallat amb un nombre prou interessant de culleres fins ara; però ara me n'alegro de saber que ja no em serveix de res, així puc ocupar-me de no acabar amb diabetes o algun problema de circulació del que m'he descuidat mentre criticava a les culleres.letbpeacehttp://www.blogger.com/profile/05958318329027446528noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5558254055199675271.post-77809788598428203242014-11-09T06:35:00.000-08:002014-11-09T06:35:41.809-08:00Parts de mi<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">És interessant com una operació
pot mostrar-me parts de mi que ni tan sols tenia oblidades. <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHDk1DsWx5VgU82AGjBD44v70GhVeBlnxbCJBP9s6vkO9_fMDARgvGDahGXupq6-nk7m12f-0dkvX6Bv9q38DGUZK0vFo_oZXV4XRADxP8Il8JK0KDpejq43q8Corp45yR61QHCch_1A/s1600/pasos.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHDk1DsWx5VgU82AGjBD44v70GhVeBlnxbCJBP9s6vkO9_fMDARgvGDahGXupq6-nk7m12f-0dkvX6Bv9q38DGUZK0vFo_oZXV4XRADxP8Il8JK0KDpejq43q8Corp45yR61QHCch_1A/s1600/pasos.png" height="136" width="200" /></a><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">De petits vivim moltes coses i
ens pensem que res queda de cada segon viscut, però no és ben bé així.
Qualsevol cosa por ser gravada i en el cor hi tenia moltes coses guardades...
fa dies que la cascada batega amb força i jo deixo que brolli perquè tot i que
és el meu passat, pel meu cos emocional segueix sent present i ara és present,
visc el dolor, la por, el menyspreu, la sensació d'abandó, la poca educació
emocional del món adult que em rodejava i segueixo sentint-me així fins a dia
d'avui... però ara ja no tinc un espai al cos a on posar aquest rebuig i
aquesta negació... ara ja no vull ni necessito viure així...<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"> Puc crear una nova manera
de viure per sobre de tot el que he estat i sigut sense que els fantasmes s’apoderin
de la meva imaginació... sé que em costa i que la meva tendència d'anys és
amagar el cap, fugir i tirar els problemes als demés... però , de la mateixa
manera que desitjo que tothom tingui milers d'oportunitats de crear noves
realitats per provar noves maneres de ser més feliços, costi el que em costi,
faré els passos que em vagin sortint i els faré amb ganes de provar,
d'intentar... de veure que està bé equivocar-me perquè ho hauré viscut... hauré
cregut amb mi sense necessitar la mirada aprovadora de les persones...<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"> Tenir més força de vida és meravellós...
cada decisió pot fer-nos caminar cada cop més a prop del present...<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
letbpeacehttp://www.blogger.com/profile/05958318329027446528noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5558254055199675271.post-6829461785735826282014-10-10T05:22:00.000-07:002014-10-10T05:22:04.095-07:00Trobada de la perfecció corrupta. Ian Bermúdez, escriptor
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA">S’inicia una
nova tarda al Garraf. Avui, surto de casa per retrobar una amistat. Estic
avisat, </span><span lang="CA">surt de
permís, amb títols de trastorns que a partir d’ara carrega a la visiblement
cansada i fràgil esquena.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span><span lang="CA">Espero a
l’andana prop del mar mentre el sol, acaronat de colors, emprèn el descens. </span><span lang="CA">De lluny,
veig el tren acostar-se, baixes, però no em veus… Ara sí! Quina abraçada! </span><span lang="CA">Vaja! Estàs molt prima!- em dic.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span><span lang="CA">Caminem
agafats cap a casa, el teu riu de paraules m’aclapara, com les onades quan són
altes. Arribem a port, trobo pedres que m’asseguren; així, puc acompanyar-te.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">-Cafè? Unes
galetes? – merda!- cafè doncs…<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Segueixo
engollint la vivència.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">-Recordes com
era? Bona nena, bona cara, neguitosa per les notes, sempre els deures a
punt<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>(màscara engrescada per coacció i
manipulació uterina).Vaig afartar- me’n! I vaig decidir controlar el que
entrava i sortia de la meva boca, recuperar el control. Vols saber el record?…
un iogurt en un dia! Va arribar un punt on jo no veia la meva imatge, els
marejos m’acompanyaven… no passa res, a ningú li importa, victòria… un dia més
amb un iogurt! Marejos, em desperto… a l’hospital… què faig aquí? A mi no em
passa res! Deixeu-me en pau!<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Por…Evasió…
no sé qui sóc…Ni així he aconseguit que m’estimin!Que em mirin!<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Fa estona que
sagno per dins. Sagno les seves menstruacions perdudes, vomito les
construccions alienes, m’enfado pel maltractament familiar, el joc brut de
l’egoisme sense límits, del perfeccionisme inútil. Recullo un cos perdut, d’una
ànima frenètica, d’ algú que encara no conec. No la puc conèixer, sense amor el
seu Ser s’ha emmurallat, tapat per discursos bojos que afecten a persones
dèbils. Als més propers ja els està bé la seva veu de nena, així la poden segui
culpant de tot allò que no es veuen a dins!<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA">-Estic operada
de cordes vocals, cordes que vibren per créixer, per cridar per un espai propi: </span><span lang="CA">pareu
d’aprofitar-vos! Hipòcrites! pareu de conquerir-me! no podeu controlar-me la
ingesta! Aquí mano jo!<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA">Ni aquí la
sento autèntica. L’educació tergiversada li embolcalla l’ADN…les<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>paraulotes prohibides, la ràbia al calaix, a
la gent sempre una rialla, la dona viu en pecat, fes això, </span><span lang="CA">fes allò… no
puc més!! <o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">S’ha fet de
nit… mantenir-me a les pedres ─per estimar el seu riu de cabdal desbordat─ se’m
fa difícil. Quedo desnodrit d’orelles; però estimo aquest cos de mentida, d’un
cor gran, d’una ànima que encara no conec. <o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ens acomiadem
a l’estació<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb una abraçada que em
costa acceptar… massa paraules per concretar una esperança entre els dos que
anhelo.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Però sento… que ja he fet tard.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><o:p><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> </span></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
letbpeacehttp://www.blogger.com/profile/05958318329027446528noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5558254055199675271.post-56320605299148929382014-04-13T06:20:00.000-07:002014-04-13T06:20:08.328-07:00Lectura de Abril: una de coaching...<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgl67HCdy1dpzGb9BP4Tj38caXavKKhYxdLRrY0d_bs8RcBKoIFTzq7FnE2A7dc-2Jzx8sOtHm21DRNYnaYrLDhShh8OucwlONXq7oY7zq2empiBBGGt1-1u3r1_44_tqCiwSJYtI1ctw/s1600/noeslomismo.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgl67HCdy1dpzGb9BP4Tj38caXavKKhYxdLRrY0d_bs8RcBKoIFTzq7FnE2A7dc-2Jzx8sOtHm21DRNYnaYrLDhShh8OucwlONXq7oY7zq2empiBBGGt1-1u3r1_44_tqCiwSJYtI1ctw/s1600/noeslomismo.png" height="200" width="134" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<em>No es lo Mismo</em>, es una obra creada por dos grandes mujeres, Silvia Guarinieri y Miriam Ortiz; la primera, socia fundadora de la Escuela Europea de Coaching y, la segunda, trabaja como docente en ella. En él se analizan 32 distinciones de coaching que utilizan la fuerza del lenguaje para el desarrollo del liderazgo personal y profesional. Aunque por campo de habitual actuación los ejemplos se centras habitualmente en la empresa, las directrices pueden extenderse al campo de lo social e íntimo.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
De distinguen parejas de vocablos que nos ayudan a devenir conscientes de nuestras creencias arraigadas y con ello, su consecuentes hábitos de comportamiento, y a poder descubrir la belleza y riqueza de los matices, sobretodo en referencia a las interacciones con los demás, a tener más herramientas para no quedarnos enganchados en los remordimientos y resentimientos, ya que seremos conscientes de lo que nos estamos haciendo al mantener nuestros patrones tóxicos.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Un libro práctico, ameno, claro y recomendable para cualquier persona que quiera introducirse en el mundo del coaching o sienta curiosidad por esta técnica; también para personas autodidactas en su proceso de auto crecimiento; así como lingüistas y traductores por la pasión por la distinción de los vocablos y la importancia de las palabras para una comunicación efectiva.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Algo interesante del libro son sus viñetas que acompañan a visualmente diferenciar los dos vocablos que se estudian.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Agradezco esta lectura por haberme abierto el punto de vista en muchos aspectos de mis relaciones personales y me ha aportado esperanza de nuevos caminos para mejorar mis relaciones o por lo menos la actitud que tengo ante ellas. </div>
letbpeacehttp://www.blogger.com/profile/05958318329027446528noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5558254055199675271.post-79039998007676722932014-04-08T01:57:00.000-07:002014-04-08T01:57:21.638-07:00Lectura marzo abril : Del miedo al Amor<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghiEav6EuopmVGCgjuv6SHpuXwTagmxpT_VTBHMiIboTcrMtXKCQ07QGNp_IQ2VzaiPJ2fUdDqkiKWRjwBBd9wGC8uHKzHvHbIKMZCWf_D9GIJT7wwws-5wm1EeURya5u99B16mgtR-A/s1600/libro.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghiEav6EuopmVGCgjuv6SHpuXwTagmxpT_VTBHMiIboTcrMtXKCQ07QGNp_IQ2VzaiPJ2fUdDqkiKWRjwBBd9wGC8uHKzHvHbIKMZCWf_D9GIJT7wwws-5wm1EeURya5u99B16mgtR-A/s1600/libro.png" /></a><em>Del miedo al Amor: el método Pathwork para transformar la relación de pareja</em>, es un libro escrito o como lo llaman las autoras "canalizado" por Eva Pierrakos y Judith Saly de la Editorial Pax México. Este libro está compuesto por una serie de conferencias sobre temas como los miedos, las razones que nos hacen mantenernos con ellos, la unión entre dos personas, una nueva manera de ver el matrimonio y los lazos entre las personas que lo componen. En las charlas se analiza de manera profunda las relaciones que establecemos a un nivel más íntimo, y las analiza desde el punto de vista de la creación a nivel universal; de la fusión a la que aspiramos todos con otro ser y en sí, con el universo o Dios, digámosle como queramos. <br />
Para mí ha estado revelador a muchos niveles. La esencia del aprendizaje se basa en aceptar que no estamos preparados para amar a otra persona o que no queremos, y en ser sinceros con nosotros mismos y dejar de representar una falsa bondad. Tener la humildad de ver la crueldad que aún existe dentro de nosotros es una buena manera de rendirse y empezar a observar nuestras mentiras y intrincados mentales a nivel más profundo, a enfrentarnos cara a cara con nuestro ser.<br />
Vemos que todo depende de nuestra actitud, de querer desarrollarnos como seres humanos independientes y auto realizados, aceptando nuestro poder creativo (tanto para cosas bonitas como para otras de carácter totalmente destructivo) y ser conscientes de nuestro ideal, al que aspiramos, para de este modo dar pasos concretos para poder ir eliminando los miedos que nos alejan de este objetivo.<br />
<br />
Después de leerlo me encuentro liberado, me doy cuenta que he adquirido una visión más amplia y objetiva del poder del lazo entre las personas, sobretodo a nivel íntimo, y a tener unas preguntas y señales claras frente a los miedos que aparecen ya que en alguna de las charlas se habla del tema de la unión sexual, y que la manera en la que lo hacemos nos muestra nuestra evolución emocional, mental y espiritual, sí o sí. <br />
<br />
El libro crea un nuevo discurso sobre el papel de la sexualidad: el espacio en el que dos personas implicadas en su propio desarrollo se apoyan en el desarrollo de cada uno de los miembros para poder llegar a percibir la tremenda energía que nada tiene que ver con el cumplir el deseo furtivo de relaciones sin compromiso. Al contrario, explica sobre un tipo de realización a través de la unión de la corriente sexo-amor que es tan poderosa que tan solo las personas que llevan transitando en el camino hacia la conciencia de su ser superior pueden tener la capacidad de sostener sin echarse atrás.<br />
Lectura totalmente recomendable.letbpeacehttp://www.blogger.com/profile/05958318329027446528noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5558254055199675271.post-38557006890572467962014-03-29T04:10:00.001-07:002014-03-29T04:14:07.717-07:00Una de cinema: Anna Karenina<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4DhYpuMJAo0_PI_vaQYvT1Tdezz4RtMBpPPktDk4W2AOhhhdtzwVREHV-Wb-nezMiy8kxPbAuGfIpZjBRNsy71LeKynNgd9pJ2O2RBFpgmQlIWk4Zmfk4uxGovlHA24Xd2YeaS4wE-A/s1600/anna.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4DhYpuMJAo0_PI_vaQYvT1Tdezz4RtMBpPPktDk4W2AOhhhdtzwVREHV-Wb-nezMiy8kxPbAuGfIpZjBRNsy71LeKynNgd9pJ2O2RBFpgmQlIWk4Zmfk4uxGovlHA24Xd2YeaS4wE-A/s1600/anna.png" height="200" width="133" /></a>Aquesta setmana he vist la pel.lícula Anna Karenina que venia a la revista Speak Up. En un principi m'hi vaig posar amb l'actitud de em poso algo per anar a dormir i no pensar. I a mesura que Tom Stoppard em va anar mostrant el seu imaginari i Joe Wright el seu art en direcció em vaig trobar que havien conseguit sorprendre'm i em va agradar. El fet en qüestió és la seva inclusió en el cinema d'escenes teatrals que normalment no percebries possibles en aquest registre com ara una cursa de cavalls, així com un toc de West Side Story en una hivernal Sant Petesburg. La pel.lícula es mou entre les festes i la moral de les capes altes de la societat on la protagonista, Anna Karenina, viu envoltada de benestar i reputació per estar casada amb un ministre i persona d'influència a la ciutat, de temperament seriós i modals estrictes que fan que Anna, sense esperar-ho, en una festa es trobi ballant amb un jove oficial i els dos no puguin escapar del foc que s'encén entre ells. Aquesta relació s'escampa en forma de rumors per tota la societat que s'escandalitza i durà conseqüències nefastes per l'Anna (història recurrent i pesada en la vida de les dones de camins diferents als establerts) perdrà el nom, el marit i més endavant els gelos cap a les noies que s'apropen al Conde Vronsky que pot seguir fent la seva vida en societat, feran que perdi les raons per viure i es suïcidi.<br />
<br />
Veiem una societat plena de regles que la gent troba necessàries per imaginar-se el seu dia a dia i que els mantenen en posicions de poder i de vida benestant, còmode i superficial; i que aniquilen amb xafarderies qualsevol expressió de llibertat i nous camins possibles.<br />
<br />
Feliç entrada a la primavera!letbpeacehttp://www.blogger.com/profile/05958318329027446528noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5558254055199675271.post-17138077923622786072014-03-04T05:38:00.000-08:002014-03-04T05:38:13.729-08:00Lectures mes de febrer 2014Aquest mes ha estat una pura inmersió de lectures graduades en anglès... d'entre elles he triat les següents:<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgli-jPDZX33y-dUlW94367Scs7YmC-XAredGsiAqfrteakBSL4OgztRRTjuq1fgVQ1z4Otyg5MH1ziUDioV2AWNVy6hqzMHj_q2K4EUC9UWRmfyV4KpteOBViYjZb-O_OT0XL9gb3RPw/s1600/frankenstein.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgli-jPDZX33y-dUlW94367Scs7YmC-XAredGsiAqfrteakBSL4OgztRRTjuq1fgVQ1z4Otyg5MH1ziUDioV2AWNVy6hqzMHj_q2K4EUC9UWRmfyV4KpteOBViYjZb-O_OT0XL9gb3RPw/s1600/frankenstein.jpg" height="200" width="121" /></a><br />
El clàssic de l'escriptora romàntica anglesa Mery Shelley, <em>Frankenstein.</em> La versió que comparteixo amb vosaltres és de l'editorial Macmillam adaptada al nivel elementary. <br />
En aquesta història trobem com a protagonista en Víctor Frankenstein, un jove ambiciós i obsessionat per descobrir l'orígen de la vida. Un cop aconsegueix anar a la universitat, el seu desig arriba a extrems desorbitats ja que arriba a pagar diners a persones que li porten cadàvers per poder dur a terme els seus experiments.<br />
Una nit, la seva creació monstruosa prendrà vida pròpia i tot l'anel se li tornarà en contra quan s'adona del que realment està passant... el monstre està viu, sol, enfadat... vol venjança... el desenllaç ens posa cara a cara el tema de si els avenços tecnològics estan a disposició de l'home, al ser una creació seva, o si la cosa acaba per anar al revés... un clàssic de la literatura anglesa del segle dinou, no us el deixeu perdre!<br />
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwGXkyQs5FT9kUKrdMJcFIdeZbkqSggWqlGA9tM8tNUkbB3j7BAkuLhyly7ZFlV03S8SUdYiHHc9Nne6a3kpkYLvA3mmI5TNQPrOMCkzhqga_GAk_UN3LWjSFt21OTnV3Q4LQ3BXJ3lQ/s1600/bean.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwGXkyQs5FT9kUKrdMJcFIdeZbkqSggWqlGA9tM8tNUkbB3j7BAkuLhyly7ZFlV03S8SUdYiHHc9Nne6a3kpkYLvA3mmI5TNQPrOMCkzhqga_GAk_UN3LWjSFt21OTnV3Q4LQ3BXJ3lQ/s1600/bean.jpg" /></a>Per altra banda i anant a un registre totalment oposat, apareix la figura de Mr. Bean, el personatge britànic d'humor per excel.lència. Compartint opinions, Mr. Bean o t'agrada i ets fan o no et mou res. Aquest llibre de l'editorial Richmond té com objectiu ajudar als que comencen a desafiar-se amb el "listening"; és ideal i plena de tocs d'humor surrealistes que només es poden donar a la vida d'aquest curiós personatge. Com ja sabeu, tot allò que no t'esperes li passa a Mr. Bean i a més a més, sense cap tipus de vergonya, mantenint el posat britànic: "un nen dins el cos d'un home" l'han descrit així més d'un cop... Aquesta obra tracta de les vacances que passa a França... com aconsegueix el viatge i tooootes les coses que li passen fins arribar a la platja francesa per poder desconectar una mica de tanta pluja... un altre clàssic! <br />
<br />
Bye and enjoy your reading!!!!letbpeacehttp://www.blogger.com/profile/05958318329027446528noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5558254055199675271.post-81888583396541313722014-02-12T06:54:00.001-08:002014-02-12T06:54:03.918-08:00Biblioteca de Cunit: TALLER DE BIBLIOTERÀPIA<a href="http://bibliocunit.blogspot.com/2014/02/taller-de-biblioterapia.html?spref=bl">Biblioteca de Cunit: TALLER DE BIBLIOTERÀPIA</a>: Aquest dimecres 12 de febrer a les 17,00 de la tarda, comença el taller de Biblioteràpia. Una proposta de vuit sessions que ens ofe...letbpeacehttp://www.blogger.com/profile/05958318329027446528noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5558254055199675271.post-88535873663545525522014-02-06T03:30:00.000-08:002014-02-07T02:49:46.477-08:00Lectures gener 2014<div style="text-align: justify;">
Aquest mes de gener, de les lectures que m'han alimentat els dies, entre la llenya i les abraçades, destaco dues obres ben diferents:</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGBmvKd3jxfwzxqWAxR3-OX76OyD5BAaDb87LufREJcgIYW8OuNAPsrxIw9JlCGJzhJBv6F9gPsKVXiN5diQT4FzrBbrkQdcpkDZUpyCHlGeAOuovhvwPz6Iiz4Z1C1ClTHJEaEEUEaQ/s1600/la+gatera.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGBmvKd3jxfwzxqWAxR3-OX76OyD5BAaDb87LufREJcgIYW8OuNAPsrxIw9JlCGJzhJBv6F9gPsKVXiN5diQT4FzrBbrkQdcpkDZUpyCHlGeAOuovhvwPz6Iiz4Z1C1ClTHJEaEEUEaQ/s1600/la+gatera.png" height="200" width="121" /></a>En primer lloc la novel.la titulada <em>La Gatera</em> de la Muriel Villanueva i Perarnau, guanyadora del premi Just M.Casero el 2011 i que fou publicada per la editorial Amsterdam. He de dir que em vaig capbussar dins la lectura sense tenir referències prèvies de l'autora. La descripció i exposició dels llocs i personatges va fer que de seguida em convertís en lector curiós de saber el què sorgiria a la següent pàgina. Un llenguatge planer i un ambient complex em van fer sentir còmode dins la història, era com si hagués comprat una entrada pel cinema i podia veure la novel.la a través de la meva pantalla interior, cada paraula acompanyava el fotograma. El fet d'entrelligar parts de somnis, records, la mescla d'espais físics amb espais de la ment interior em va semblar un joc literari que em va agradar molt.</div>
<div style="text-align: justify;">
Els temes que remena l'autora també em van cridar l'atenció, la solitud a l'edat madura, la necessitat de sentir-nos estimats, la pèrdua d'éssers i el procés del dol, la passió que les persones ens desperten, el sexe i, a moments de la lectura, van resorgir aspectes de com penso la meva masculinitat per poder-me'ls remirar i reqüestionar. </div>
<div style="text-align: justify;">
Recordo que vaig trigar uns parell o tres dies per despedir-me de la meva primera lectura, recomano <em>la Gatera</em> per qualsevol moment, un bon record.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYfRrlnakYQciqjHF_MsHlvwEOERlREhBNKk3MRTqHMzd9_Z9hmaTFDXYkSBDZWckf83XAJjYz88kmeL1ZXUE6dRPuqzDCdJsqw36aYRlaeSR2eaaVqfOx11CCzbt8YoDcm6st9WIISQ/s1600/Kaneko.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYfRrlnakYQciqjHF_MsHlvwEOERlREhBNKk3MRTqHMzd9_Z9hmaTFDXYkSBDZWckf83XAJjYz88kmeL1ZXUE6dRPuqzDCdJsqw36aYRlaeSR2eaaVqfOx11CCzbt8YoDcm6st9WIISQ/s1600/Kaneko.jpg" height="200" width="150" /></a>Per altra banda, la segona lectura ens allunya de terres catalanes i ens transporta al Japó. Entre les meves passions està la lectura sobre el budisme de Nichiren Daishonin. En aquest cas, el llibre explica la vida de la Kaneko Ikeda, la muller del president de la organització budista laica internacional SGI (Soka Gakkai Internacional). La Kaneko ja habia tingut possibilitats abans d'escriure les seves vivències, però sempre fou reservada i tan sols va accedir per una editorial japonesa que semblava tenir un interés genuí en la feina de l'organització budista en pro de la pau mundial. El llibre mostra part de la cultura en la que va viure Kaneko, el Japó i els seus valors, el que per ella és viure una vida feliç. Els dos van créixer i viure en ambients humils i ho recorden amb molta tendresa; mica en mica van anar creant una família i forjant els valors del budisme que practiquen als seus fills amb els actes del dia a dia. A mesura que l'organització anava creixent i les responsabilitats del seu marit li omplien l'agenda, ens explica com mantenen la capacitat de poder gaudir del petits moments de la vida i la pau d'una vida plena i creativa. Més endavant, per la condició de salud del seu marit, va decidir acompañar-lo a tots els viatges que relalitza per tal de cuidar sobretot de la seva alimentació, (el Sr. Ikeda desde ben jove havia tingut una salud molt fràgil). Al acompañar-lo va poder veure la tasca que l'organització està fent a nivel internacional i esablir diàlegs amb figures polítiques de tot el món i les seves famílies. </div>
<div style="text-align: justify;">
En la meva opinió un llibre interessant, tot i que el xoc de cultures em va causar dubtes pel fet de la tradició japonesa alhora del tracte homes i dones, però vaig entendre la realitat del moment del país i veure com la parellaestán per davant del seu temps amb els valors que transmeten.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Feliç lectura!</div>
letbpeacehttp://www.blogger.com/profile/05958318329027446528noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5558254055199675271.post-83536745156167496112013-12-29T02:38:00.000-08:002013-12-29T02:38:26.983-08:00és amor l'amistat?com es pot tancar la porta,<br />per sempre, sense sentir<br />que volguer-la obrir de nou<br />portarà pau a l'ànima?<br />
quina diferència hi ha entre<br />amistat i amor?<br />sento menys per no formar part<br />de la teva sang,<br />del teu llit?<br />doncs no! sento igual!<br />i el teu silenci em fa mal!<br />
Silenci, fredor, cremor,<br />la duresa omple el silenci,<br />la teva tendresa desapareix,<br />sembla que no verso de tu,<br />però ets tu de qui escric.<br />
letbpeacehttp://www.blogger.com/profile/05958318329027446528noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5558254055199675271.post-43072099623245166082013-12-28T08:09:00.000-08:002013-12-28T08:09:07.481-08:00The Unlikely Pilgrimage of Harold Fry por Rachel Joyce
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4fk8qSuPSJoxG92XcECHw_9fDdm8hyphenhyphenAFzCVbCaUoFBXJYJIWOMzT_ZreLEy2V-bDPWerSRmDHVaARjVorTev7m8dBtMCOGWPxN5zHMsh3xffLGqTmuRLFr9kgvvInXf8Gbt3c6Rov2Q/s1600/fry.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4fk8qSuPSJoxG92XcECHw_9fDdm8hyphenhyphenAFzCVbCaUoFBXJYJIWOMzT_ZreLEy2V-bDPWerSRmDHVaARjVorTev7m8dBtMCOGWPxN5zHMsh3xffLGqTmuRLFr9kgvvInXf8Gbt3c6Rov2Q/s200/fry.png" width="129" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">Estos días termino la
lectura en inglés de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">The Unlikely
Pilgrimage of Harold Fry</i> por Rachel Joyce, bestseller de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">The Sunday Times,</i> que llegó a casa como
regalo de un viaje a Londres. Un regalo de última hora. Primero lo leyó una
amiga y me animó a que me pusiera en seguida manos a la obra. Así que una vez
hube terminado la lectura que tenía entre manos empecé con el peregrinaje del Sr. Fry.
Y no me decepcionó, al contrario, a medida que iba leyendo, más ganas tenía de
llegar al final. <o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">El protagonista, el Sr.
Fry, toma una carta que le llega de alguien a quien daba por amistad perdida <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>como llave para poder redimir su pasado.
Jubilado, ya no tiene nada que perder. Vemos como en este caso el hecho de
iniciar la caminata para poder visitar a su remitente acechada por un cáncer se
vuelve una caminata comparable al camino de Santiago de los creyentes en el
cual todo el pasado va saliendo a flote y ya nada de lo callado puede seguir
tapado. <o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">Es interesante ver como
entramos en esta “noche oscura del alma” de manera dura, hiriente y sin
preparación, es un impulso de bien a dentro el que le hace dar un paso detrás
del otro.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>La importancia de dar sentido a la vida de
uno, de que el camino valga la pena y de entender lo que realmente es
importante del camino, ya que el protagonista primero va equipándose gracias a
personas de cosas que se cree necesarias pero que finalmente descartará por el
hecho de mantenerse verdadero con su ser. De alguna manera Fry va encendiendo la luz
que hay en su interior y ello lleva a que personas que andan buscando se
sientan atraídas por la historia y el trayecto que está recorriendo –de Kingsbridge
hasta Berwick… más de 700 kilómetros.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">Fry consigue transformar
un pasado de total soledad, desamor, un matrimonio roto y su sensación de
incapacidad para ser padre y darse una segunda oportunidad, aunque eso no se
sabe en ningún momento. Su decisión de caminar movilizará a su mujer a sacar las telarañas que la monotonía del día a día habían instaurado en la
relación ya cristalizada. Los dos harán una retrospectiva que les hará regresar
al inicio de todo, del amor entre los dos, de la alegría de vivir juntos la
vida, de caminar juntos.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">A lo largo de la
narrativa vemos de qué maneras las vidas de las personas se ven afectadas por
la infalible espada de la comunicación y la falta o no de sinceridad en el diálogo, esencial para la energía vital de las
personas. Expresar es manifestar la existencia de algo y poder ver si ello es
real, irreal, ilusión… la importancia de lo escondido para poder pedir el
perdón anhelado…<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">Un libro que consigue que
rías, llores, y que aflore la compasión por el caminar de cada uno… ¡feliz trayecto!<o:p></o:p></span></span></div>
letbpeacehttp://www.blogger.com/profile/05958318329027446528noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5558254055199675271.post-9805135358457952712013-12-26T02:20:00.001-08:002013-12-26T11:31:22.224-08:00La matèria de l'esperit, de Jaume Cabré<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcafwe0E3nm9s9vve6bO_A17K46Cf84c6GUbLHXaASxGqfR6CMtrZ9_0nzNLCmdC6rMkXe3cxz7RiLQWEfwDQvD_b7UvtK-wl4peRZHyFOwXbz8QVx1_CASIml-ziU0SeqW3pEQQ00kQ/s1600/portada.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcafwe0E3nm9s9vve6bO_A17K46Cf84c6GUbLHXaASxGqfR6CMtrZ9_0nzNLCmdC6rMkXe3cxz7RiLQWEfwDQvD_b7UvtK-wl4peRZHyFOwXbz8QVx1_CASIml-ziU0SeqW3pEQQ00kQ/s200/portada.jpg" width="127" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #674ea7; font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">El llibre recomanació del mes de desembre és aquest, el vaig descobrir dins la bibliografia d'un treball. El títol em va enganxat - d'això parla el llibre- i vaig encarregar-lo a la biblioteca del poble. No va trigar en arribar, de la mateixa manera que no vaig trigar en esbrinar el perquè de la seducció del títol just en aquest moment de la meva vida. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #674ea7; font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #674ea7; font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">El llibre, a través d' un estil acurat, melòdic, lleuger ens va acompanyant pels laberints de la creació literària fins a posar de manifest la que és per l'autor la seva essència , tot i que ell ho exporta a qualsevol tipus de creació artística... la pintura, la música, la composició...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #674ea7; font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #674ea7; font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">De nou un llibre que em transforma, un nou amic que em deixa embadalit gairebé cada cop que passo pàgina.El libre es dirigeix a les persones que tenen desperta la creació en aspectes de la vida i ens transmet com tot es redueix a saber que l'art és un acte d'amor.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #674ea7; font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #674ea7; font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Enfocat en explicar-ho dins de l'àmbit de la creació literaria, descriurà els seus processos, els de persones que coneix, ens transmetrà d'on ve l'escriptura, com ja tenim als gens aquesta necessitat d'explicar-nos contes en el nostre dia a dia i d'escoltar-los... només fa falta mirar els carrers, els bancs amb persones compartint un diàleg, sóm trobadors de mena...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #674ea7; font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #674ea7; font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">També fa una comparació interessant entre els intèrprets musicals i els traductors, mentre ens explica la seva passió en relació a la lectura i com es considera lector de per vida...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #674ea7; font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #674ea7; font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Per a mi ha estat una redescoberta del procés creatiu i d'un nou punt de vista amb un significat més profund que fa que em revisi des d'on creo i com valoro la meva capacitat artística i tot el que d'ella en faig.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #674ea7; font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #674ea7; font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Totalment recomanable!!!</span></div>
letbpeacehttp://www.blogger.com/profile/05958318329027446528noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5558254055199675271.post-55169367196839276662013-12-05T02:59:00.001-08:002013-12-05T05:46:09.019-08:00Ética para Amador de Fernando Savater<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUc0hGH_ftJsuYrss9m4svHSVdHM1j-_oelFlo-ypPswY2DWGzF3ZDifVGqVApSuT6r9sQ8L2eNEKLugrLRVGj2ZvFrV750mbqKRV2lZXVUl16n2i_npRQIY17KSFLzanzvPUduy9YNQ/s1600/etica+para+amdaoro%5B1%5D.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUc0hGH_ftJsuYrss9m4svHSVdHM1j-_oelFlo-ypPswY2DWGzF3ZDifVGqVApSuT6r9sQ8L2eNEKLugrLRVGj2ZvFrV750mbqKRV2lZXVUl16n2i_npRQIY17KSFLzanzvPUduy9YNQ/s200/etica+para+amdaoro%5B1%5D.jpg" width="120" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
El otro día conversando con un compañero sobre la lealtad y la amistad, terminó recomendándome la lectura del libro <em>Ética para Amador</em> de Fernando Savater; sí, Savater con "v". El autor, escritor, filósofo y reconocido ensayista escribe este libro conducido por el vínculo padre e hijo; con él pretende transmitir la esencia de la ética. Y lo consigue. Además, de una manera amena, con un lenguaje sencillo, no por ello menos acertado y fluido. </div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
A través de los capítulos, Fernando padre va desgranando lo que describe con la frase "vivir la buena vida", lo que cree es lo que desea él, su hijo y cada uno de nosotros que buscamos la felicidad. Con ejemplos varios nos insta a convertirnos en lectores y actores críticos, que no incendiarios de la vida, y buscar las actitudes que nos aportan este "buen vivir"... Aunque en un principio la idea fuera tener éxito, bienes materiales lujosos, etc., o ello nos han "vendido", al adentramos en cómo se traza el trayecto para "vivir la buena vida" y vemos que muchos han sucumbido ante la visión o ilusión antes mencionada y no han conseguido ser felices, si no que han malvivido y se han quedado solos por tratar a los demás como objetos, empezamos a vislumbrar una manera más interesante y realista de conseguir la felicidad.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Somos interdependientes y libres, por alguna razón existen los derechos humanos, aunque en momentos estén allí para que volteemos la mirada con un silbido... Savater nos invita a sacar jugo de la ética y a accionar siempre basados en la dignidad de la vida, a no criticar al vecino, gobierno, etc... si no cumplen algunos de los derechos de la lista pero a ser nosotros ejemplos de lo que la ética del vivir bien representa.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Al principio del libro me sorprendió mucho la frase: "sospecho de cualquiera que me diga que no le interesa el dinero...", la lectura me ayudó a comprender que ella tenía que ver con el Amor a uno mismo y mucho que ver con tomar acción en nuestras vidas. Nuestro buen vivir irá completamente relacionado con el amor que nos prodiguemos; por lo que entendí por primera vez, no sólo de mente, sino de corazón, algo que repetimos hasta cansarnos pero que es verdad: "solo amándonos a nosotros mismos, podremos amar a los demás y que por contrapartida nos amen".</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Al amarnos, somos sinceros con nuestras necesidades y podemos entender que los demás tienen las suyas, de tal manera eso nos abre el corazón a los demás para poder convivir poniéndonos en el lugar del otro. En resumidas cuentas, es importante ver que, pasen los años que pasen, la esencia vital de las personas es la misma - nacer, amar, luchar y morir- , y ello, nos humaniza a todos.<br />
<br />
Ian Bermúdez</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUc0hGH_ftJsuYrss9m4svHSVdHM1j-_oelFlo-ypPswY2DWGzF3ZDifVGqVApSuT6r9sQ8L2eNEKLugrLRVGj2ZvFrV750mbqKRV2lZXVUl16n2i_npRQIY17KSFLzanzvPUduy9YNQ/s1600/etica+para+amdaoro%5B1%5D.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a> </div>
letbpeacehttp://www.blogger.com/profile/05958318329027446528noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5558254055199675271.post-67706882812069212162013-10-27T11:06:00.000-07:002013-10-27T11:06:06.986-07:00ECOeducación de Daniel Goleman
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "Andalus","serif"; font-size: 14pt;">Este </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="color: #76923c; font-family: "Andalus","serif"; font-size: 18pt; mso-themecolor: accent3; mso-themeshade: 191;">Noviembre</span></b><span style="font-family: "Andalus","serif"; font-size: 14pt;"> ya en las librerías el nuevo éxito<span style="mso-no-proof: yes;"> <o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "Andalus","serif"; font-size: 14pt; mso-no-proof: yes;">del Autor del BEST SELLER<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: center;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Andalus","serif"; font-size: 14pt; mso-no-proof: yes;">INTELIGENCIA
EMOCIONAL</span></i><span style="font-family: "Andalus","serif"; font-size: 14pt; mso-no-proof: yes;">,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="color: #76923c; font-family: "Andalus","serif"; font-size: 20pt; mso-no-proof: yes; mso-themecolor: accent3; mso-themeshade: 191;">Daniel Goleman</span></b><span style="font-family: "Andalus","serif"; font-size: 14pt; mso-no-proof: yes;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: center;">
</div>
<div style="margin-left: 35.4pt; text-align: center; text-indent: 35.4pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="color: #4f6228; font-family: "Andalus","serif"; font-size: 36pt; mso-no-proof: yes; mso-themecolor: accent3; mso-themeshade: 128;">ECO</span></b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Andalus","serif"; font-size: 36pt; mso-no-proof: yes;">educación</span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSDwvJ_RMFWVDxlmNr9BHjIPFMObnRdcQmmhcCNWT65AvWTzraBrpR7UbxmDDDwgJxcLk8fJd8J1y__YbJyUtVDmb3Ek7NRFCpEP3_AjagwyaQH76MQO66Hx6HURbkqXgt3jge1IrngA/s1600/Center-for-Ecoliteracy-Ecoliterate-Cover.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSDwvJ_RMFWVDxlmNr9BHjIPFMObnRdcQmmhcCNWT65AvWTzraBrpR7UbxmDDDwgJxcLk8fJd8J1y__YbJyUtVDmb3Ek7NRFCpEP3_AjagwyaQH76MQO66Hx6HURbkqXgt3jge1IrngA/s200/Center-for-Ecoliteracy-Ecoliterate-Cover.jpg" width="153" /></a><span style="color: black; font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 15pt; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin; mso-themecolor: text1;"></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: black; font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 15pt; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin; mso-themecolor: text1;">“Si hay un libro sobre educación
que deben leer todos los educadores del planeta, este es <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i>Ecoeducación</i></b><i>”</i>.</span><span style="font-family: "Helvetica","sans-serif"; font-size: 15pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 10pt; line-height: 115%;"><o:p><span style="font-size: small;"> </span></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 10pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: Calibri;">-<b>Laurie Lane-Zucker</b>,
cofundador y ex director ejecutivo de The Orion Society, fundador y CEO de
Hotfrog<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoBodyText" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Helvetica","sans-serif"; font-size: 9pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-theme-font: minor-bidi;"><o:p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small;"> </span></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Ecoeducación</span></i></b><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">. Esperanzador, elocuente y lleno de
sabiduría. A través de historias motivadoras, ejemplos prácticos y un nuevo e
interesante método de educación, este libro amplía con experiencias de vital importancia
el éxito de la educación emocional y social, además del pensamiento sistémico,
al abordar los temas medioambientales de mayor transcendencia.</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoBodyText" style="margin: 0cm 0cm 6pt; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p><span style="font-family: Times New Roman;"> </span></o:p></span></i></b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Ecoeducación</span></i></b><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"> expone las maneras en las que
los educadores pueden apoyar en la consecución del logro académico, proteger el
mundo natural del que dependemos, además de motivar la fortaleza, la esperanza
y la resiliencia.</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"><o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11pt;"><o:p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small;"> </span></o:p></span></i></b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">Ecoeducación</span></i></b><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11pt;"> es el resultado de
una colaboración innovadora entre Daniel Goleman — autor del best-seller <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Inteligencia Emocional</i> e <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Inteligencia Social<span style="mso-bidi-font-style: italic;"> </span></i>— Lisa Bennett y Zenobia Barlow del Center for Ecoliteracy.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11pt;">Historias
de pioneros, entre ellos educadores, estudiantes y líderes de comunidades,
comprometidos con temas relacionados con la alimentación, el agua, el petróleo
y el carbón en comunidades que van desde los Apalaches hasta una pequeña aldea
en el Ártico; de los desiertos de Nuevo México a la costa de Nueva Orleans y de
las calles de Oakland, California, a los bucólicos montes de Spartanburg en
Carolina del Sur. <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11pt; mso-bidi-font-style: italic;"><o:p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small;"> </span></o:p></span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11pt; mso-bidi-font-style: italic;">Además, </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">Ecoeducación</span></i></b><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11pt; mso-bidi-font-style: italic;"> presenta las cinco prácticas principales de la ecoeducación comprometida
emocional y socialmente y una guía para el desarrollo profesional.</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
letbpeacehttp://www.blogger.com/profile/05958318329027446528noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5558254055199675271.post-78394955359562420222013-06-25T23:41:00.000-07:002013-06-25T23:41:34.722-07:00New Beginning<div style="text-align: justify;">
Summer has just entered home and light is different since then. I have a feeling that hope and courage will help me achieve my dreams. This time, I am determined to enjoy a life free from sadness, suffering and stupidity that comes from staying ignorant, feeling jealousy and envying others lives.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
I have decided to teach myself new habits, new thoughts, new posible ways of seeing life; and also, I have opened up to others to show me ways and helping me doing it. A friend told me that by reading one can travel anywhere in the world, so one can manage the jelousy when everyone goes on holidays but her. </div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
I am beginning to use this strategy and I am doing quite well. It was useful to watch the film The Exotic Marigold Hotel and I highly recommend it. Some of its scenes show you life experiences and options which are really touching. </div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Sincerity to one's feelings leading to peace of consciousness...</div>
<div style="text-align: justify;">
Having one's voice in live leading to new opportunities and renewed selfsteem...</div>
<div style="text-align: justify;">
Finishing with old standhill relationships as to letting coming in new and fresh ones...</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
We can live a life, years going by, feeling emprisoned by guilt, reproaching oneself having or not having done whatever and you end up knowing that it was not so important anyway. It is a question of wanting to be happy and that implies being able to get in the motion of life and embracing change.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Have a lovely week!</div>
letbpeacehttp://www.blogger.com/profile/05958318329027446528noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5558254055199675271.post-87491986491239392412013-05-27T00:54:00.002-07:002013-05-27T00:54:28.148-07:00Link para lecturaComo os dije me puse a leer, de ello creé una reseña, los que la queráis leer la encontráis en el siguiente link...¡feliz lectura! <br />
<br />
El Alma de los Animales de Gary Kowalski <a href="http://pastiche.es/el-alma-de-los-animales-por-gary-kowalski/">http://pastiche.es/el-alma-de-los-animales-por-gary-kowalski/</a>letbpeacehttp://www.blogger.com/profile/05958318329027446528noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5558254055199675271.post-72676878564819338472013-05-23T04:08:00.002-07:002013-05-23T04:08:30.499-07:00nuevas responsabilidades<div style="text-align: justify;">
Desde ayer por la tarde nuestra familia ha incrementado en número. Una gatita. Recuerdo de bien pequeño tener el deseo de poder compartir mis ratos en casa con un felino. Mi sueño no se cumplió hasta que el mes pasado la gata de una amiga parió. No sé bien bien lo que me impulsó a aceptar; después de las negativas maternas creí que un animal era más una carga que otra cosa.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Pero siempre recordé la frase infantil e intuitiva de "yo quiero un gato", "no un perro no", "a mi los conejos no me gustan", "yo quiero un gato"; así que cuando recibí, por tercera vez, la foto de la camada de cuatro hermanitos mi mirada se clavó en Miau-ho. </div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Una vez supe que el sueño iba a convertirse en realidad, como suele ocurrir, me sobrevinieros todos los miedos, que seguramente en mi niñez ni se me hubieran cruzado por la cabeza. Por un lado el sentimiento de que iba a perder independencia, después pensar que estando con poco trabajo iba a perjudicar nuestra situación económica, y además si nos íbamos a ir en julio no tenía muy claro quién iba a poder ocuparse de ella durante tres semanas. Cómo veis todo de miedos egoístas, pero reales, que me hicieron dudar.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
El día antes de ir a buscarla fue un día horrible, tuve una discusión fuerte con personas queridas que venía arrastrándose desde una semana por lo menos, y esa misma noche se resolvió. De este modo, al poder descansar emocionalmente conseguí tranquilizarme y contar con una emoción más tierna a la hora de recibir a la nueva miembro familiar.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Separarla de su mama y hermanitos no fue tarea fácil y suerte del transportín y las latitas estas que se venden hoy en día que la tuvo distraida durante un ratito. Una vez hubo terminado con la ración, me sorprendió porque no lo habíamos cerrado bien y casi se abre...¡qué susto! me di cuenta que teníamos que cerrarlo arriba y abajo y nos habíamos olvidado de una parte....se pasó el trayecto de 12 kilómetros maullando y podía sentir como me maldecía....aunque pensé que no podía empezar a creer en las emociones de los animales, aunque desde que está a mi lado no puedo evitarlo....por ello voy a dejaros durante un tiempo e iniciar la lectura del libro <em>El Alma de los Animales</em> de Gary Kowalsky...hablamos pronto...estoy encantado...</div>
letbpeacehttp://www.blogger.com/profile/05958318329027446528noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5558254055199675271.post-24310819323919244502013-05-07T15:55:00.000-07:002013-05-07T15:55:50.359-07:00Percepciones de un día cualquiera<div style="text-align: justify;">
Con un sentimiento de culpabilidad, hoy, de nuevo, cojo el coche...por dos sensaciones en particular: primero, que mi conciencia sobre la procedencia de la energía que alimenta al vehículo hace que en los últimos meses esté creando una vida libre de automóvil; pero al mismo tiempo, mi realidad y la de las personas con la que convivo no se me plantea el objetivo como tarea fácil. La otra es la corroboración que muchas personas han tenido que dejar aparcado sus vehículos por no poder lidiar con su mantenimiento y recurrir a otros medios, como el transporte público.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Mientras voy echando humo hacia el centro de ioga, que se encuentra cerca de la estación de trenes (aún no he conseguido ir en bici ni a pie a la estación, y así ganar en salud y economía, aunque lo de la economía no sé si es tanto con los precios de los billetes de tren ,pero de todas maneras, el transporte "público" en sí es mejor en consumo global que el total de los vehículos individuales),mansamente sigo circulando por los distintos semáforos y rotondas...al pasar al lado de la gasolinera de turno, una fila interminable de vehículos a la venta...si es que deberíamos hacer desaparecer nuestra necesidad individual de esto...</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Mientras me libero del sentimiento, en la radio una noticia sobre las empresas de coches para compartir e alquilar, a eso vamos, ya lo escuché unos meses antes. Me parece una brillante idea, compartir, ¡claro que sí!, así a medida que siga practicando ioga, el aire que respire en los ejercicios irá siendo más fresco...</div>
<br />
<br />
<br />
letbpeacehttp://www.blogger.com/profile/05958318329027446528noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5558254055199675271.post-57939562047371590662013-04-25T04:13:00.002-07:002013-04-25T04:13:49.824-07:00Silencio paraleloEn estos días, a parte de seguir mi vida de ritmo diario, me persigue una actitud del pasado que me muestra aquello que creé en su momento. Una amistad no quiere comentarme algo por miedo a que me enfade. Ahora, desde la distancia, veo que nuestra dependencia a las personas nos puede frenar nuestra autenticidad y alma. Me doy cuenta que si mi intención es buena, la amistad no tiene porqué padecer de ningún modo, al contrario, al mostrar a cada momento el ser íntegro y cambiante de cada uno con diálogo, y pudiendo ver que las personas que tienes alrededor son capaces de adpatarse a tus cambios y maneras de querer experimentar, siguiento el derecho vital de la dignidad de la vida, también daremos más espacio a los demás a manifestarse a su antojo, sin preguntas creadas desde etiquetas. <br />
<br />
Tal vez, en anterior ocasión en la que sí me enfadé, fue, de nuevo, por el silencio, por la incapacidad de ser verdadero, la capacidad de ser superficial, saber que los actos accionados podían crear dolor más los valores de cada ser se muestran en los actos...las palabras a veces no van a conjunto....esto suele pasar....pero por pasar, humanamente, no pasa nada...más se perdió....en mi conciencia estas líneas me nuestras que estoy sabiendo transformar mi tendencia en arte, en cariño...en espera.<br />
<br />
Hablo del silencio paralelo, ya que desde el paralelo las palabras de mi amigo vienen de la mano de otra boca, de otro punto de vista, de otro ser....siento dolor....tristeza....alegría por almenos conocer un poco más de mi amigo y a su boca paralela....<br />
<br />
En otro momento hubiera rescatado a mi amigo, aunque fuera solo para no sentir el dolor de su silencio, aunque fuera para que no "sufriera". Hoy día estoy contento de ser alguien a quien mi amigo le toque decir que NO, de que pueda hacerlo sin que luego me pierda, sin que luego yo me enfade, un espacio para el necesario NO de la verdad, de la libertad, del nos vemos pronto, si quieres y si quiero.<br />
<br />
Ian Bermúdez...un día lluviosoletbpeacehttp://www.blogger.com/profile/05958318329027446528noreply@blogger.com0