Primera entrega del butlletí mensual del CLUB

Estimadis lector@s, el Club amb Veu Pròpia de Cunit ja tenim revista en línea. Així us podrem mantenir al dia de les activitats i llegir sobre les xerrades si no heu pogut venir.

Aquí teniu el link

http://www.calameo.com/read/0041412672b0f323aaef3

una abraçada i que gaudiu de la lectura!!!

FELICITAT- PART 3

Estimats lectors, aquest any com em va dir un amic: no et desitjo un feliç any nou... si no que desitjo que creis un feliç 2015.

 Doncs suposo que aquesta es la essència de la última part, del que he pogut extreure mentre creava la meva primera "triologia" bloggera.

Les paraules són tan importants, una paraula més o menys implica un món. Aquest CREAR que va afegir el meu amic em va fer veure plenament que seré jo qui em busqui la felicitat.

Ja un dit budista que comenta: "si vols saber el perquè de les teves circumstàncies presents, revisa les causes que vas posar fa deu anys... i si sols saber com serà la teva vida d'aquí deu anys, mira les causes que estàs creant en el present". Jo aquesta frase me la crec 100%. Tot i que no en sóc conscient les 24 hores del dia, ja que la nostra ment pensa un fotiment per segon, si que, a la meva manera, vaig aconseguint que les causes juguin al meu favor. És com passar d'acompanyar algú i fer de copilot a mica en mica decidir portar el volant, és qüestió de decidir jugar!

Qui es compromet a jugar amb les seves causes a partir d'ara! Jo si! És una partida de la quan no ens podrem escapar... t'apuntes?

LA FELICITAT - PART 2

La felicitat implica patiment?... amb això ens vàrem quedar reflexionant a l'anterior post.

La RAE escriu... sufrimiento.

 

1. m. Paciencia, conformidad, tolerancia con que se sufre algo.

2. m. Padecimiento, dolor, pena.

 

No estic massa d'acord amb el fet d'haver de tolerar el patiment, és a dir, que si hi ha alguna cosa que no m'agrada o que em fan, veig o el que sigui que no estic d'acord crec que és important transformar-ho d'alguna manera.

D'altra banda crec que una vida sense compromís i nous reptes no val massa la pena.

 

Amb això que vull dir? Doncs que si no assumim nous reptes la nostra vida pot acabar sent aborrida i plena de negligència i aquí si que crec que hi ha espai perque s'instauri el patiment; d'altra banda, assumir reptes pot ser que ens impliqui patir al principi, però aquest "patiment" té a veure amb la por cap allò que ens és desconegut... aquí que cadascú necessita anar trobant les maneres per transitar els reptes... potser comencem de manera abrupta i una mica destralera, però mica en mica observant als que han passat davant nostre pel camí, podem anar polint el caminar i a la llarga, acompañar amb d'altres que comencen a reptar-se...

 

Crec que si vull seguir apropant-me al camí de la felicitat, vaig a mirar què és el que no he aconseguit fins ara, què és allò que "pateixo" i potser ja ni m'adono que pateixo i, ja que la època convida a la revisió i la posta en marxa dels reptes, us trobo en el següent post a veure de quina manera a quedat la cosa... mentrestant, feliç entrada al meravellós hivern...

LA FELICITAT- Part 1

Em ve de gust fer una PART 1. Tot té una explicació: vaig anar a veure la PART 1 de la PART 3 de Los Juegos del Hambre i tenia mono de fer el mateix, jejej-

 

Quantes de les coses que fem dins les hores que tenim d'estar desperts, les fem amb passió?

 

Avui vull reflexionar sobre la passió i la seva implicació en la concecusió de la felicitat. Em submergeixo a la pàgina del DIEC a veure si en trec l'aigua clara sobre aquest mot que m'ha mogut tant aquests últims dos dies... tot ve d'engrescar-nos amb els amics a dialogar; aquesta vegada el tema era: sóm feliços? què és la felicitat?

 

I vull saber si el concepte de felicitat va lligat amb la passió.

 

Significats que tenen a veure amb el que avui escribim aquí:

 

1.Acció de patir o endurar una pena infligida

2. Emoció intensa

3. Inclinació viva, vehement, violenta, de l’ànim envers una cosa

4. Amor violent

5.Necessitat imperiosa.

6.Afecció o modificació del subjecte psíquic caracteritzada per una polarització tan gran de l’afectivitat en un únic sentiment que deixa afeblides i àdhuc anul·lades la capacitat de judici i la voluntat.
7. Tendència o emoció sexual intensa, fortament arrelada.

 

Repasso cadascuna de les accepcions del mot i m'adono que si les mesclo arribo a la conclusió que la felicitat implica patiment, puc ara arribar a entendre que el que em provoca felicitat alhora em provoca més pors i preocupacions... però no parla de la ment, els pensaments queden esvaïts davant la passió, ja que la felicitat està per sobre de les estratègies mentals i pensaments.

 

A veure doncs, tot això deu voler dir que he de revisar el que faig i veure si estic apassionat en cada moment, em provoqui o no patiment... crec que he d'aprofundir sobre el significat i els límits del patiment. Però això ho deixaré per la propera entrada...

Parts de mi

És interessant com una operació pot mostrar-me parts de mi que ni tan sols tenia oblidades.

De petits vivim moltes coses i ens pensem que res queda de cada segon viscut, però no és ben bé així. Qualsevol cosa por ser gravada i en el cor hi tenia moltes coses guardades... fa dies que la cascada batega amb força i jo deixo que brolli perquè tot i que és el meu passat, pel meu cos emocional segueix sent present i ara és present, visc el dolor, la por, el menyspreu, la sensació d'abandó, la poca educació emocional del món adult que em rodejava i segueixo sentint-me així fins a dia d'avui... però ara ja no tinc un espai al cos a on posar aquest rebuig i aquesta negació... ara ja no vull ni necessito viure així...

 Puc crear una nova manera de viure per sobre de tot el que he estat i sigut sense que els fantasmes s’apoderin de la meva imaginació... sé que em costa i que la meva tendència d'anys és amagar el cap, fugir i tirar els problemes als demés... però , de la mateixa manera que desitjo que tothom tingui milers d'oportunitats de crear noves realitats per provar noves maneres de ser més feliços, costi el que em costi, faré els passos que em vagin sortint i els faré amb ganes de provar, d'intentar... de veure que està bé equivocar-me perquè ho hauré viscut... hauré cregut amb mi sense necessitar la mirada aprovadora de les persones...

 Tenir més força de vida és meravellós... cada decisió pot fer-nos caminar cada cop més a prop del present...

Lectura marzo abril : Del miedo al Amor

Del miedo al Amor: el método Pathwork para transformar la relación de pareja, es un libro escrito  o como lo llaman las autoras "canalizado" por Eva Pierrakos y Judith Saly de la Editorial Pax México. Este libro está compuesto por una serie de conferencias sobre temas como los miedos, las razones que nos hacen mantenernos con ellos, la unión entre dos personas, una nueva manera de ver el matrimonio y los lazos entre las personas que lo componen. En las charlas se analiza de manera profunda las relaciones que establecemos a un nivel más íntimo, y las analiza desde el punto de vista de la creación a nivel universal; de la fusión a la que aspiramos todos con otro ser y en sí, con el universo o Dios, digámosle como queramos.
Para mí ha estado revelador a muchos niveles. La esencia del aprendizaje se basa en aceptar que no estamos preparados para amar a otra persona o que no queremos, y en ser sinceros con nosotros mismos y dejar de representar una falsa bondad. Tener la humildad de ver la crueldad que aún existe dentro de nosotros es una buena manera de rendirse y empezar a observar nuestras mentiras y intrincados mentales a nivel más profundo, a enfrentarnos cara a cara con nuestro ser.
Vemos que todo depende de nuestra actitud, de querer desarrollarnos como seres humanos independientes y auto realizados, aceptando nuestro poder creativo (tanto para cosas bonitas como para otras de carácter totalmente destructivo) y ser conscientes de nuestro ideal, al que aspiramos, para de este modo dar pasos concretos para poder ir eliminando los miedos que nos alejan de este objetivo.

Después de leerlo me encuentro liberado, me doy cuenta que he adquirido una visión más amplia y objetiva del poder del lazo entre las personas, sobretodo a nivel íntimo, y a tener unas preguntas y señales claras frente a los miedos que aparecen ya que en alguna de las charlas se habla del tema de la unión sexual, y que la manera en la que lo hacemos nos muestra nuestra evolución emocional, mental y espiritual, sí o sí.

El libro crea un nuevo discurso sobre el papel de la sexualidad: el espacio en el que dos personas implicadas en su propio desarrollo se apoyan  en el desarrollo de cada uno de los miembros para poder llegar a percibir la tremenda energía que nada tiene que ver con el cumplir el deseo furtivo de relaciones sin compromiso. Al contrario, explica sobre un tipo de realización a través de la unión de la corriente sexo-amor que es tan poderosa que tan solo las personas que llevan transitando en el camino hacia la conciencia de su ser superior pueden tener la capacidad de sostener sin echarse atrás.
Lectura totalmente recomendable.

nuevas responsabilidades

Desde ayer por la tarde nuestra familia ha incrementado en número. Una gatita. Recuerdo de bien pequeño tener el deseo de poder compartir mis ratos en casa con un felino. Mi sueño no se cumplió hasta que el mes pasado la gata de una amiga parió. No sé bien bien lo que me impulsó a aceptar;  después de las negativas maternas creí que un animal era más una carga que otra cosa.

 

Pero siempre recordé la frase infantil e intuitiva de "yo quiero un gato", "no un perro no", "a mi los conejos no me gustan", "yo quiero un gato"; así que cuando recibí, por tercera vez, la foto de la camada de cuatro hermanitos mi mirada se clavó en Miau-ho.

 

Una vez supe que el sueño iba a convertirse en realidad, como suele ocurrir, me sobrevinieros todos los miedos, que seguramente en mi niñez ni se me hubieran cruzado por la cabeza. Por un lado el sentimiento de que iba a perder independencia, después pensar que estando con poco trabajo iba a perjudicar nuestra situación económica, y además si nos íbamos a ir en julio no tenía muy claro quién iba a poder ocuparse de ella durante tres semanas. Cómo veis todo de miedos egoístas, pero reales, que me hicieron dudar.

 

El día antes de ir a buscarla fue un día horrible, tuve una discusión fuerte con personas queridas que venía arrastrándose desde una semana por lo menos, y esa misma noche se resolvió. De este modo, al poder descansar emocionalmente conseguí tranquilizarme y contar con una emoción más tierna a la hora de recibir a la nueva miembro familiar.

 

Separarla de su mama y hermanitos no fue tarea fácil y suerte del transportín y las latitas estas que se venden hoy en día que la tuvo distraida durante un ratito. Una vez hubo terminado con la ración, me sorprendió porque no lo habíamos cerrado bien y casi se abre...¡qué susto! me di cuenta que teníamos que cerrarlo arriba y abajo y nos habíamos olvidado de una parte....se pasó el trayecto de 12 kilómetros maullando y podía sentir como me maldecía....aunque pensé que no podía empezar a creer en las emociones de los animales, aunque desde que está a mi lado no puedo evitarlo....por ello voy a dejaros durante un tiempo e iniciar la lectura del libro El Alma de los Animales de Gary Kowalsky...hablamos pronto...estoy encantado...