Anteriors entregues de la Revista on line del Club

Hola a tothom!
Pels que no vau poder assistir a les xerrades del Club, aquí us deixo el link amb el resum i altres escrits molt interessants!

http://www.calameo.com/read/0041412672dfaa1d784f9 febrero

http://www.calameo.com/read/00414126739bc5530422d   març

http://www.calameo.com/read/0041412674beae4b3a355 abril

fins aviat!!!

Violència reflexions

Aquesta setmana he pogut assistir a diversos actes i activitats que s han realizar en relació al 25 de noviembre dia per la erradicació de la violència masclista. A mi el tema de la violència m'ocupa molta estona del temps i m'ocupa ja que opino que no procurem reflexionar de debò sobre el tema. M'he adonat que malgrat ser una persona que vol la pau, a cada moment realitzo actes en els que no he tingut temps a reflexionar sobre el que aquests poden produir en les demés persones implicades. D'altra banda, quan sí he reflexionat abans dels actes i sé que el pas, acció, frase que he dit está feta des d'un lloc de pau, quan la reacció que em torna l'altra és desproporcionada o violenta accepto que no és meu si res meu se'm mou endins.

Vull afagar la idea de res se'm mou endins: hi ha una imatge budista que guardo al cor ja que em fa de brúixola per no fugir de les meves debilitats ni responsabilitats. Imagineu-vos que sou una tassa o un recipient ple d'aigua... en estat habitual ens pensem com a persones d'aigua clara... doncs cada vegada que alguna situació o persona ens provoca una reacció, sentiment que ens fa pensar, mostrar-nos o fins i tot actuar agressivament cal que observem que la situació o persona tan sols fa de cullera...

La cullera és neutra, no ens enganyem, la cullera no pot provocar-nos res a menys que hi hagi res... en aquest cas afegim un nou component a l'ampolla, sucre (que tots sabem que és tan perjudical per la salud però que està intríncic a la nostra naturalesa... com les emocions) si la collera fa que aparegui sucre que "embruta" l'aigua... el sucre és nostre... què en fem d'aquest sucre que s'ha generat i remogut?... és nostre...

A més a més sabeu com continua la historieta budista? Diu que hem d'agrair a la cullera la funció que fa a la nostra vida, ja que sense ella no sabríem que tenim el sucre i no ens motivaríem a millorar com a persones.

Jo m'he barallat amb un nombre prou interessant de culleres fins ara; però ara me n'alegro de saber que ja no em serveix de res, així puc ocupar-me de no acabar amb diabetes o algun problema de circulació del que m'he descuidat mentre criticava a les culleres.

La matèria de l'esperit, de Jaume Cabré

El llibre recomanació del mes de desembre és aquest, el vaig descobrir dins la bibliografia d'un treball. El títol em va enganxat - d'això parla el llibre- i vaig encarregar-lo a la biblioteca del poble. No va trigar en arribar, de la mateixa manera que no vaig trigar en esbrinar el perquè de la seducció del títol just en aquest moment de la meva vida.

 

El llibre, a través d' un estil acurat, melòdic, lleuger ens va acompanyant pels laberints de la creació literària fins a posar de manifest la que és per l'autor la seva essència , tot i que ell ho exporta a qualsevol tipus de creació artística... la pintura, la música, la composició...

 

De nou un llibre que em transforma, un nou amic que em deixa embadalit gairebé cada cop que passo pàgina.El libre es dirigeix a les persones que tenen desperta la creació en aspectes de la vida i ens transmet com tot es redueix a saber que l'art és un acte d'amor.

 

Enfocat en explicar-ho dins de l'àmbit de la creació literaria, descriurà els seus processos, els de persones que coneix, ens transmetrà d'on ve l'escriptura, com ja tenim als gens aquesta necessitat d'explicar-nos contes en el nostre dia a dia i d'escoltar-los... només fa falta mirar els carrers, els bancs amb persones compartint un diàleg, sóm trobadors de mena...

 

També fa una comparació interessant entre els intèrprets musicals i els traductors, mentre ens explica la seva passió en relació a la lectura i com es considera lector de per vida...

 

Per a mi ha estat una redescoberta del procés creatiu i d'un nou punt de vista amb un significat més profund que fa que em revisi des d'on creo i com valoro la meva capacitat artística i tot el que d'ella en faig.

 

Totalment recomanable!!!

ECOeducación de Daniel Goleman

Este Noviembre ya en las librerías el nuevo éxito

del Autor del BEST SELLER

INTELIGENCIA EMOCIONAL,    Daniel Goleman

ECOeducación

“Si hay un libro sobre educación que deben leer todos los educadores del planeta, este es Ecoeducación”.

 

-Laurie Lane-Zucker, cofundador y ex director ejecutivo de The Orion Society, fundador y CEO de Hotfrog

 

Ecoeducación. Esperanzador, elocuente y lleno de sabiduría. A través de historias motivadoras, ejemplos prácticos y un nuevo e interesante método de educación, este libro amplía con experiencias de vital importancia el éxito de la educación emocional y social, además del pensamiento sistémico, al abordar los temas medioambientales de mayor transcendencia.

 Ecoeducación expone las maneras en las que los educadores pueden apoyar en la consecución del logro académico, proteger el mundo natural del que dependemos, además de motivar la fortaleza, la esperanza y la resiliencia.

 Ecoeducación es el resultado de una colaboración innovadora entre Daniel Goleman — autor del best-seller Inteligencia Emocional e Inteligencia Social — Lisa Bennett y Zenobia Barlow del Center for Ecoliteracy.

Historias de pioneros, entre ellos educadores, estudiantes y líderes de comunidades, comprometidos con temas relacionados con la alimentación, el agua, el petróleo y el carbón en comunidades que van desde los Apalaches hasta una pequeña aldea en el Ártico; de los desiertos de Nuevo México a la costa de Nueva Orleans y de las calles de Oakland, California, a los bucólicos montes de Spartanburg en Carolina del Sur.

 Además, Ecoeducación presenta las cinco prácticas principales de la ecoeducación comprometida emocional y socialmente y una guía para el desarrollo profesional.