Parts de mi

És interessant com una operació pot mostrar-me parts de mi que ni tan sols tenia oblidades.

De petits vivim moltes coses i ens pensem que res queda de cada segon viscut, però no és ben bé així. Qualsevol cosa por ser gravada i en el cor hi tenia moltes coses guardades... fa dies que la cascada batega amb força i jo deixo que brolli perquè tot i que és el meu passat, pel meu cos emocional segueix sent present i ara és present, visc el dolor, la por, el menyspreu, la sensació d'abandó, la poca educació emocional del món adult que em rodejava i segueixo sentint-me així fins a dia d'avui... però ara ja no tinc un espai al cos a on posar aquest rebuig i aquesta negació... ara ja no vull ni necessito viure així...

 Puc crear una nova manera de viure per sobre de tot el que he estat i sigut sense que els fantasmes s’apoderin de la meva imaginació... sé que em costa i que la meva tendència d'anys és amagar el cap, fugir i tirar els problemes als demés... però , de la mateixa manera que desitjo que tothom tingui milers d'oportunitats de crear noves realitats per provar noves maneres de ser més feliços, costi el que em costi, faré els passos que em vagin sortint i els faré amb ganes de provar, d'intentar... de veure que està bé equivocar-me perquè ho hauré viscut... hauré cregut amb mi sense necessitar la mirada aprovadora de les persones...

 Tenir més força de vida és meravellós... cada decisió pot fer-nos caminar cada cop més a prop del present...

Trobada de la perfecció corrupta. Ian Bermúdez, escriptor

S’inicia una nova tarda al Garraf. Avui, surto de casa per retrobar una amistat. Estic avisat, surt de permís, amb títols de trastorns que a partir d’ara carrega a la visiblement cansada i fràgil esquena.

 Espero a l’andana prop del mar mentre el sol, acaronat de colors, emprèn el descens. De lluny, veig el tren acostar-se, baixes, però no em veus… Ara sí! Quina abraçada! Vaja! Estàs molt prima!- em dic.

 Caminem agafats cap a casa, el teu riu de paraules m’aclapara, com les onades quan són altes. Arribem a port, trobo pedres que m’asseguren; així, puc acompanyar-te.

-Cafè? Unes galetes? – merda!- cafè doncs…

Segueixo engollint la vivència.

-Recordes com era? Bona nena, bona cara, neguitosa per les notes, sempre els deures a punt   (màscara engrescada per coacció i manipulació uterina).Vaig afartar- me’n! I vaig decidir controlar el que entrava i sortia de la meva boca, recuperar el control. Vols saber el record?… un iogurt en un dia! Va arribar un punt on jo no veia la meva imatge, els marejos m’acompanyaven… no passa res, a ningú li importa, victòria… un dia més amb un iogurt! Marejos, em desperto… a l’hospital… què faig aquí? A mi no em passa res! Deixeu-me en pau!

Por…Evasió… no sé qui sóc…Ni així he aconseguit que m’estimin!Que em mirin!

Fa estona que sagno per dins. Sagno les seves menstruacions perdudes, vomito les construccions alienes, m’enfado pel maltractament familiar, el joc brut de l’egoisme sense límits, del perfeccionisme inútil. Recullo un cos perdut, d’una ànima frenètica, d’ algú que encara no conec. No la puc conèixer, sense amor el seu Ser s’ha emmurallat, tapat per discursos bojos que afecten a persones dèbils. Als més propers ja els està bé la seva veu de nena, així la poden segui culpant de tot allò que no es veuen a dins!

-Estic operada de cordes vocals, cordes que vibren per créixer, per cridar per un espai propi: pareu d’aprofitar-vos! Hipòcrites! pareu de conquerir-me! no podeu controlar-me la ingesta! Aquí mano jo!

Ni aquí la sento autèntica. L’educació tergiversada li embolcalla l’ADN…les  paraulotes prohibides, la ràbia al calaix, a la gent sempre una rialla, la dona viu en pecat, fes això, fes allò… no puc més!!

S’ha fet de nit… mantenir-me a les pedres ─per estimar el seu riu de cabdal desbordat─ se’m fa difícil. Quedo desnodrit d’orelles; però estimo aquest cos de mentida, d’un cor gran, d’una ànima que encara no conec.

Ens acomiadem a l’estació  amb una abraçada que em costa acceptar… massa paraules per concretar una esperança entre els dos que anhelo.  Però sento… que ja he fet tard.

 

Lectura de Abril: una de coaching...

No es lo Mismo, es una obra creada por dos grandes mujeres, Silvia Guarinieri y Miriam Ortiz; la primera, socia fundadora de la Escuela Europea de Coaching y, la segunda, trabaja como docente en ella. En él se analizan 32 distinciones de coaching que utilizan la fuerza del lenguaje para el desarrollo del liderazgo personal y profesional. Aunque por campo de habitual actuación los ejemplos se centras habitualmente en la empresa, las directrices pueden extenderse al campo de lo social e íntimo.

 

De distinguen parejas de vocablos que nos ayudan a devenir conscientes de nuestras creencias arraigadas y con ello, su consecuentes hábitos de comportamiento, y a poder descubrir la belleza y riqueza de los matices, sobretodo en referencia a las interacciones con los demás, a tener más herramientas para no quedarnos enganchados en los remordimientos y resentimientos, ya que seremos conscientes de lo que nos estamos haciendo al mantener nuestros patrones tóxicos.

 

Un libro práctico, ameno, claro y recomendable para cualquier persona que quiera introducirse en el mundo del coaching o sienta curiosidad por esta técnica; también para personas autodidactas en su proceso de auto crecimiento; así como lingüistas y traductores por la pasión por la distinción de los vocablos y la importancia de las palabras para una comunicación efectiva.

 

Algo interesante del libro son sus viñetas que acompañan a visualmente diferenciar los dos vocablos que se estudian.

 

Agradezco esta lectura por haberme abierto el punto de vista en muchos aspectos de mis relaciones personales y me ha aportado esperanza de nuevos caminos para mejorar mis relaciones o por lo menos la actitud que tengo ante ellas. 

Lectura marzo abril : Del miedo al Amor

Del miedo al Amor: el método Pathwork para transformar la relación de pareja, es un libro escrito  o como lo llaman las autoras "canalizado" por Eva Pierrakos y Judith Saly de la Editorial Pax México. Este libro está compuesto por una serie de conferencias sobre temas como los miedos, las razones que nos hacen mantenernos con ellos, la unión entre dos personas, una nueva manera de ver el matrimonio y los lazos entre las personas que lo componen. En las charlas se analiza de manera profunda las relaciones que establecemos a un nivel más íntimo, y las analiza desde el punto de vista de la creación a nivel universal; de la fusión a la que aspiramos todos con otro ser y en sí, con el universo o Dios, digámosle como queramos.
Para mí ha estado revelador a muchos niveles. La esencia del aprendizaje se basa en aceptar que no estamos preparados para amar a otra persona o que no queremos, y en ser sinceros con nosotros mismos y dejar de representar una falsa bondad. Tener la humildad de ver la crueldad que aún existe dentro de nosotros es una buena manera de rendirse y empezar a observar nuestras mentiras y intrincados mentales a nivel más profundo, a enfrentarnos cara a cara con nuestro ser.
Vemos que todo depende de nuestra actitud, de querer desarrollarnos como seres humanos independientes y auto realizados, aceptando nuestro poder creativo (tanto para cosas bonitas como para otras de carácter totalmente destructivo) y ser conscientes de nuestro ideal, al que aspiramos, para de este modo dar pasos concretos para poder ir eliminando los miedos que nos alejan de este objetivo.

Después de leerlo me encuentro liberado, me doy cuenta que he adquirido una visión más amplia y objetiva del poder del lazo entre las personas, sobretodo a nivel íntimo, y a tener unas preguntas y señales claras frente a los miedos que aparecen ya que en alguna de las charlas se habla del tema de la unión sexual, y que la manera en la que lo hacemos nos muestra nuestra evolución emocional, mental y espiritual, sí o sí.

El libro crea un nuevo discurso sobre el papel de la sexualidad: el espacio en el que dos personas implicadas en su propio desarrollo se apoyan  en el desarrollo de cada uno de los miembros para poder llegar a percibir la tremenda energía que nada tiene que ver con el cumplir el deseo furtivo de relaciones sin compromiso. Al contrario, explica sobre un tipo de realización a través de la unión de la corriente sexo-amor que es tan poderosa que tan solo las personas que llevan transitando en el camino hacia la conciencia de su ser superior pueden tener la capacidad de sostener sin echarse atrás.
Lectura totalmente recomendable.

Una de cinema: Anna Karenina

Aquesta setmana he vist la pel.lícula Anna Karenina que venia a la revista Speak Up. En un principi m'hi vaig posar amb l'actitud de em poso algo per anar a dormir i no pensar. I  a mesura que Tom Stoppard em va anar mostrant el seu imaginari i Joe Wright el seu art en direcció em vaig trobar que havien conseguit sorprendre'm i em va agradar. El fet en qüestió és la seva inclusió en el cinema d'escenes teatrals que normalment no percebries possibles en aquest registre com ara una cursa de cavalls, així com un toc de West Side Story en una hivernal Sant Petesburg. La pel.lícula es mou entre les festes i la moral de les capes altes de la societat on la protagonista, Anna Karenina, viu envoltada de benestar i reputació per estar casada amb un ministre i persona d'influència a la ciutat, de temperament seriós i modals estrictes que fan que Anna, sense esperar-ho, en una festa es trobi ballant amb un jove oficial i els dos no puguin escapar del foc que s'encén entre ells. Aquesta relació s'escampa en forma de rumors per tota la societat que s'escandalitza i durà conseqüències nefastes per l'Anna (història recurrent i pesada en la vida de les dones de camins diferents als establerts) perdrà el nom, el marit i més endavant els gelos cap a les noies que s'apropen al Conde Vronsky que pot seguir fent la seva vida en societat, feran que perdi les raons per viure i es suïcidi.

Veiem una societat plena de regles que la gent troba necessàries per imaginar-se el seu dia a dia i que els mantenen en posicions de poder i de vida benestant, còmode i superficial; i que aniquilen amb xafarderies qualsevol expressió de llibertat i nous camins possibles.

Feliç entrada a la primavera!

Lectures mes de febrer 2014

Aquest mes ha estat una pura inmersió de lectures graduades en anglès... d'entre elles he triat les següents:


El clàssic de l'escriptora romàntica anglesa Mery Shelley, Frankenstein. La versió que comparteixo amb vosaltres és de l'editorial Macmillam adaptada al nivel elementary.
En aquesta història trobem com a protagonista en Víctor Frankenstein, un jove ambiciós i obsessionat per descobrir l'orígen de la vida. Un cop aconsegueix anar a la universitat, el seu desig arriba a extrems desorbitats ja que arriba a pagar diners a persones que li porten cadàvers per poder dur a terme els seus experiments.
Una nit, la seva creació monstruosa prendrà vida pròpia i tot l'anel se li tornarà en contra quan s'adona del que realment està passant... el monstre està viu, sol, enfadat... vol venjança... el desenllaç ens posa cara a cara el tema de si els avenços tecnològics estan a disposició de l'home, al ser una creació seva, o  si la cosa acaba per anar al revés... un clàssic de la literatura anglesa del segle dinou, no us el deixeu perdre!


Per altra banda i anant a un registre totalment oposat, apareix la figura de Mr. Bean, el personatge britànic d'humor per excel.lència. Compartint opinions, Mr. Bean o t'agrada i ets fan o no et mou res. Aquest llibre de l'editorial Richmond té com objectiu ajudar als que comencen a desafiar-se amb el "listening"; és ideal i plena de tocs d'humor surrealistes que només es poden donar a la vida d'aquest curiós personatge. Com ja sabeu, tot allò que no t'esperes li passa a Mr. Bean i a més a més, sense cap tipus de vergonya, mantenint el posat britànic: "un nen dins el cos d'un home" l'han descrit així més d'un cop... Aquesta obra tracta de les vacances que passa a França... com aconsegueix el viatge i tooootes les coses que li passen fins arribar a la platja francesa per poder desconectar una mica de tanta pluja... un altre clàssic!

Bye and enjoy your reading!!!!

Biblioteca de Cunit: TALLER DE BIBLIOTERÀPIA

Biblioteca de Cunit: TALLER DE BIBLIOTERÀPIA: Aquest dimecres 12 de febrer a les 17,00 de la tarda, comença el taller de Biblioteràpia.     Una proposta de vuit sessions que ens ofe...