Aquest mes de gener, de les lectures que m'han alimentat els dies, entre la llenya i les abraçades, destaco dues obres ben diferents:
En primer lloc la novel.la titulada
La Gatera de la Muriel Villanueva i Perarnau, guanyadora del premi Just M.Casero el 2011 i que fou publicada per la editorial Amsterdam. He de dir que em vaig capbussar dins la lectura sense tenir referències prèvies de l'autora. La descripció i exposició dels llocs i personatges va fer que de seguida em convertís en lector curiós de saber el què sorgiria a la següent pàgina. Un llenguatge planer i un ambient complex em van fer sentir còmode dins la història, era com si hagués comprat una entrada pel cinema i podia veure la novel.la a través de la meva pantalla interior, cada paraula acompanyava el fotograma. El fet d'entrelligar parts de somnis, records, la mescla d'espais físics amb espais de la ment interior em va semblar un joc literari que em va agradar molt.
Els temes que remena l'autora també em van cridar l'atenció, la solitud a l'edat madura, la necessitat de sentir-nos estimats, la pèrdua d'éssers i el procés del dol, la passió que les persones ens desperten, el sexe i, a moments de la lectura, van resorgir aspectes de com penso la meva masculinitat per poder-me'ls remirar i reqüestionar.
Recordo que vaig trigar uns parell o tres dies per despedir-me de la meva primera lectura, recomano la Gatera per qualsevol moment, un bon record.
Per altra banda, la segona lectura ens allunya de terres catalanes i ens transporta al Japó. Entre les meves passions està la lectura sobre el budisme de Nichiren Daishonin. En aquest cas, el llibre explica la vida de la Kaneko Ikeda, la muller del president de la organització budista laica internacional SGI (Soka Gakkai Internacional). La Kaneko ja habia tingut possibilitats abans d'escriure les seves vivències, però sempre fou reservada i tan sols va accedir per una editorial japonesa que semblava tenir un interés genuí en la feina de l'organització budista en pro de la pau mundial. El llibre mostra part de la cultura en la que va viure Kaneko, el Japó i els seus valors, el que per ella és viure una vida feliç. Els dos van créixer i viure en ambients humils i ho recorden amb molta tendresa; mica en mica van anar creant una família i forjant els valors del budisme que practiquen als seus fills amb els actes del dia a dia. A mesura que l'organització anava creixent i les responsabilitats del seu marit li omplien l'agenda, ens explica com mantenen la capacitat de poder gaudir del petits moments de la vida i la pau d'una vida plena i creativa. Més endavant, per la condició de salud del seu marit, va decidir acompañar-lo a tots els viatges que relalitza per tal de cuidar sobretot de la seva alimentació, (el Sr. Ikeda desde ben jove havia tingut una salud molt fràgil). Al acompañar-lo va poder veure la tasca que l'organització està fent a nivel internacional i esablir diàlegs amb figures polítiques de tot el món i les seves famílies.
En la meva opinió un llibre interessant, tot i que el xoc de cultures em va causar dubtes pel fet de la tradició japonesa alhora del tracte homes i dones, però vaig entendre la realitat del moment del país i veure com la parellaestán per davant del seu temps amb els valors que transmeten.
Feliç lectura!
Les paraules són tan importants, una paraula més o menys implica un món. Aquest CREAR que va afegir el meu amic em va fer veure plenament que seré jo qui em busqui la felicitat. 
