Aquesta setmana he vist la pel.lícula Anna Karenina que venia a la revista Speak Up. En un principi m'hi vaig posar amb l'actitud de em poso algo per anar a dormir i no pensar. I a mesura que Tom Stoppard em va anar mostrant el seu imaginari i Joe Wright el seu art en direcció em vaig trobar que havien conseguit sorprendre'm i em va agradar. El fet en qüestió és la seva inclusió en el cinema d'escenes teatrals que normalment no percebries possibles en aquest registre com ara una cursa de cavalls, així com un toc de West Side Story en una hivernal Sant Petesburg. La pel.lícula es mou entre les festes i la moral de les capes altes de la societat on la protagonista, Anna Karenina, viu envoltada de benestar i reputació per estar casada amb un ministre i persona d'influència a la ciutat, de temperament seriós i modals estrictes que fan que Anna, sense esperar-ho, en una festa es trobi ballant amb un jove oficial i els dos no puguin escapar del foc que s'encén entre ells. Aquesta relació s'escampa en forma de rumors per tota la societat que s'escandalitza i durà conseqüències nefastes per l'Anna (història recurrent i pesada en la vida de les dones de camins diferents als establerts) perdrà el nom, el marit i més endavant els gelos cap a les noies que s'apropen al Conde Vronsky que pot seguir fent la seva vida en societat, feran que perdi les raons per viure i es suïcidi.Veiem una societat plena de regles que la gent troba necessàries per imaginar-se el seu dia a dia i que els mantenen en posicions de poder i de vida benestant, còmode i superficial; i que aniquilen amb xafarderies qualsevol expressió de llibertat i nous camins possibles.
Feliç entrada a la primavera!
