Anteriors entregues de la Revista on line del Club

Hola a tothom!
Pels que no vau poder assistir a les xerrades del Club, aquí us deixo el link amb el resum i altres escrits molt interessants!

http://www.calameo.com/read/0041412672dfaa1d784f9 febrero

http://www.calameo.com/read/00414126739bc5530422d   març

http://www.calameo.com/read/0041412674beae4b3a355 abril

fins aviat!!!

Primera entrega del butlletí mensual del CLUB

Estimadis lector@s, el Club amb Veu Pròpia de Cunit ja tenim revista en línea. Així us podrem mantenir al dia de les activitats i llegir sobre les xerrades si no heu pogut venir.

Aquí teniu el link

http://www.calameo.com/read/0041412672b0f323aaef3

una abraçada i que gaudiu de la lectura!!!

FELICITAT- PART 3

Estimats lectors, aquest any com em va dir un amic: no et desitjo un feliç any nou... si no que desitjo que creis un feliç 2015.

 Doncs suposo que aquesta es la essència de la última part, del que he pogut extreure mentre creava la meva primera "triologia" bloggera.

Les paraules són tan importants, una paraula més o menys implica un món. Aquest CREAR que va afegir el meu amic em va fer veure plenament que seré jo qui em busqui la felicitat.

Ja un dit budista que comenta: "si vols saber el perquè de les teves circumstàncies presents, revisa les causes que vas posar fa deu anys... i si sols saber com serà la teva vida d'aquí deu anys, mira les causes que estàs creant en el present". Jo aquesta frase me la crec 100%. Tot i que no en sóc conscient les 24 hores del dia, ja que la nostra ment pensa un fotiment per segon, si que, a la meva manera, vaig aconseguint que les causes juguin al meu favor. És com passar d'acompanyar algú i fer de copilot a mica en mica decidir portar el volant, és qüestió de decidir jugar!

Qui es compromet a jugar amb les seves causes a partir d'ara! Jo si! És una partida de la quan no ens podrem escapar... t'apuntes?

LA FELICITAT - PART 2

La felicitat implica patiment?... amb això ens vàrem quedar reflexionant a l'anterior post.

La RAE escriu... sufrimiento.

 

1. m. Paciencia, conformidad, tolerancia con que se sufre algo.

2. m. Padecimiento, dolor, pena.

 

No estic massa d'acord amb el fet d'haver de tolerar el patiment, és a dir, que si hi ha alguna cosa que no m'agrada o que em fan, veig o el que sigui que no estic d'acord crec que és important transformar-ho d'alguna manera.

D'altra banda crec que una vida sense compromís i nous reptes no val massa la pena.

 

Amb això que vull dir? Doncs que si no assumim nous reptes la nostra vida pot acabar sent aborrida i plena de negligència i aquí si que crec que hi ha espai perque s'instauri el patiment; d'altra banda, assumir reptes pot ser que ens impliqui patir al principi, però aquest "patiment" té a veure amb la por cap allò que ens és desconegut... aquí que cadascú necessita anar trobant les maneres per transitar els reptes... potser comencem de manera abrupta i una mica destralera, però mica en mica observant als que han passat davant nostre pel camí, podem anar polint el caminar i a la llarga, acompañar amb d'altres que comencen a reptar-se...

 

Crec que si vull seguir apropant-me al camí de la felicitat, vaig a mirar què és el que no he aconseguit fins ara, què és allò que "pateixo" i potser ja ni m'adono que pateixo i, ja que la època convida a la revisió i la posta en marxa dels reptes, us trobo en el següent post a veure de quina manera a quedat la cosa... mentrestant, feliç entrada al meravellós hivern...

Violència reflexions

Aquesta setmana he pogut assistir a diversos actes i activitats que s han realizar en relació al 25 de noviembre dia per la erradicació de la violència masclista. A mi el tema de la violència m'ocupa molta estona del temps i m'ocupa ja que opino que no procurem reflexionar de debò sobre el tema. M'he adonat que malgrat ser una persona que vol la pau, a cada moment realitzo actes en els que no he tingut temps a reflexionar sobre el que aquests poden produir en les demés persones implicades. D'altra banda, quan sí he reflexionat abans dels actes i sé que el pas, acció, frase que he dit está feta des d'un lloc de pau, quan la reacció que em torna l'altra és desproporcionada o violenta accepto que no és meu si res meu se'm mou endins.

Vull afagar la idea de res se'm mou endins: hi ha una imatge budista que guardo al cor ja que em fa de brúixola per no fugir de les meves debilitats ni responsabilitats. Imagineu-vos que sou una tassa o un recipient ple d'aigua... en estat habitual ens pensem com a persones d'aigua clara... doncs cada vegada que alguna situació o persona ens provoca una reacció, sentiment que ens fa pensar, mostrar-nos o fins i tot actuar agressivament cal que observem que la situació o persona tan sols fa de cullera...

La cullera és neutra, no ens enganyem, la cullera no pot provocar-nos res a menys que hi hagi res... en aquest cas afegim un nou component a l'ampolla, sucre (que tots sabem que és tan perjudical per la salud però que està intríncic a la nostra naturalesa... com les emocions) si la collera fa que aparegui sucre que "embruta" l'aigua... el sucre és nostre... què en fem d'aquest sucre que s'ha generat i remogut?... és nostre...

A més a més sabeu com continua la historieta budista? Diu que hem d'agrair a la cullera la funció que fa a la nostra vida, ja que sense ella no sabríem que tenim el sucre i no ens motivaríem a millorar com a persones.

Jo m'he barallat amb un nombre prou interessant de culleres fins ara; però ara me n'alegro de saber que ja no em serveix de res, així puc ocupar-me de no acabar amb diabetes o algun problema de circulació del que m'he descuidat mentre criticava a les culleres.

Lectura de Abril: una de coaching...

No es lo Mismo, es una obra creada por dos grandes mujeres, Silvia Guarinieri y Miriam Ortiz; la primera, socia fundadora de la Escuela Europea de Coaching y, la segunda, trabaja como docente en ella. En él se analizan 32 distinciones de coaching que utilizan la fuerza del lenguaje para el desarrollo del liderazgo personal y profesional. Aunque por campo de habitual actuación los ejemplos se centras habitualmente en la empresa, las directrices pueden extenderse al campo de lo social e íntimo.

 

De distinguen parejas de vocablos que nos ayudan a devenir conscientes de nuestras creencias arraigadas y con ello, su consecuentes hábitos de comportamiento, y a poder descubrir la belleza y riqueza de los matices, sobretodo en referencia a las interacciones con los demás, a tener más herramientas para no quedarnos enganchados en los remordimientos y resentimientos, ya que seremos conscientes de lo que nos estamos haciendo al mantener nuestros patrones tóxicos.

 

Un libro práctico, ameno, claro y recomendable para cualquier persona que quiera introducirse en el mundo del coaching o sienta curiosidad por esta técnica; también para personas autodidactas en su proceso de auto crecimiento; así como lingüistas y traductores por la pasión por la distinción de los vocablos y la importancia de las palabras para una comunicación efectiva.

 

Algo interesante del libro son sus viñetas que acompañan a visualmente diferenciar los dos vocablos que se estudian.

 

Agradezco esta lectura por haberme abierto el punto de vista en muchos aspectos de mis relaciones personales y me ha aportado esperanza de nuevos caminos para mejorar mis relaciones o por lo menos la actitud que tengo ante ellas. 

Lectures mes de febrer 2014

Aquest mes ha estat una pura inmersió de lectures graduades en anglès... d'entre elles he triat les següents:


El clàssic de l'escriptora romàntica anglesa Mery Shelley, Frankenstein. La versió que comparteixo amb vosaltres és de l'editorial Macmillam adaptada al nivel elementary.
En aquesta història trobem com a protagonista en Víctor Frankenstein, un jove ambiciós i obsessionat per descobrir l'orígen de la vida. Un cop aconsegueix anar a la universitat, el seu desig arriba a extrems desorbitats ja que arriba a pagar diners a persones que li porten cadàvers per poder dur a terme els seus experiments.
Una nit, la seva creació monstruosa prendrà vida pròpia i tot l'anel se li tornarà en contra quan s'adona del que realment està passant... el monstre està viu, sol, enfadat... vol venjança... el desenllaç ens posa cara a cara el tema de si els avenços tecnològics estan a disposició de l'home, al ser una creació seva, o  si la cosa acaba per anar al revés... un clàssic de la literatura anglesa del segle dinou, no us el deixeu perdre!


Per altra banda i anant a un registre totalment oposat, apareix la figura de Mr. Bean, el personatge britànic d'humor per excel.lència. Compartint opinions, Mr. Bean o t'agrada i ets fan o no et mou res. Aquest llibre de l'editorial Richmond té com objectiu ajudar als que comencen a desafiar-se amb el "listening"; és ideal i plena de tocs d'humor surrealistes que només es poden donar a la vida d'aquest curiós personatge. Com ja sabeu, tot allò que no t'esperes li passa a Mr. Bean i a més a més, sense cap tipus de vergonya, mantenint el posat britànic: "un nen dins el cos d'un home" l'han descrit així més d'un cop... Aquesta obra tracta de les vacances que passa a França... com aconsegueix el viatge i tooootes les coses que li passen fins arribar a la platja francesa per poder desconectar una mica de tanta pluja... un altre clàssic!

Bye and enjoy your reading!!!!

La matèria de l'esperit, de Jaume Cabré

El llibre recomanació del mes de desembre és aquest, el vaig descobrir dins la bibliografia d'un treball. El títol em va enganxat - d'això parla el llibre- i vaig encarregar-lo a la biblioteca del poble. No va trigar en arribar, de la mateixa manera que no vaig trigar en esbrinar el perquè de la seducció del títol just en aquest moment de la meva vida.

 

El llibre, a través d' un estil acurat, melòdic, lleuger ens va acompanyant pels laberints de la creació literària fins a posar de manifest la que és per l'autor la seva essència , tot i que ell ho exporta a qualsevol tipus de creació artística... la pintura, la música, la composició...

 

De nou un llibre que em transforma, un nou amic que em deixa embadalit gairebé cada cop que passo pàgina.El libre es dirigeix a les persones que tenen desperta la creació en aspectes de la vida i ens transmet com tot es redueix a saber que l'art és un acte d'amor.

 

Enfocat en explicar-ho dins de l'àmbit de la creació literaria, descriurà els seus processos, els de persones que coneix, ens transmetrà d'on ve l'escriptura, com ja tenim als gens aquesta necessitat d'explicar-nos contes en el nostre dia a dia i d'escoltar-los... només fa falta mirar els carrers, els bancs amb persones compartint un diàleg, sóm trobadors de mena...

 

També fa una comparació interessant entre els intèrprets musicals i els traductors, mentre ens explica la seva passió en relació a la lectura i com es considera lector de per vida...

 

Per a mi ha estat una redescoberta del procés creatiu i d'un nou punt de vista amb un significat més profund que fa que em revisi des d'on creo i com valoro la meva capacitat artística i tot el que d'ella en faig.

 

Totalment recomanable!!!

Ética para Amador de Fernando Savater

El otro día conversando con un compañero sobre la lealtad y la amistad, terminó recomendándome la lectura del libro Ética para Amador de Fernando Savater; sí, Savater con "v". El autor, escritor, filósofo y reconocido ensayista escribe este libro conducido por el vínculo padre e hijo; con él pretende transmitir la esencia de la ética. Y lo consigue. Además, de una manera amena, con un lenguaje sencillo, no por ello menos acertado y fluido.

 

A través de los capítulos, Fernando padre va desgranando lo que describe con  la frase "vivir la buena vida", lo que cree es lo que desea él, su hijo y cada uno de nosotros que buscamos la felicidad. Con ejemplos varios nos insta a convertirnos en lectores y actores críticos, que no incendiarios de la vida, y buscar las actitudes que nos aportan este "buen vivir"... Aunque en un principio la idea fuera tener éxito, bienes materiales lujosos, etc., o ello nos han "vendido", al adentramos en cómo se traza el trayecto para "vivir la buena vida" y vemos que muchos han sucumbido ante la visión o ilusión antes mencionada y no han conseguido ser felices, si no que han malvivido y se han quedado solos por tratar a los demás como objetos, empezamos a vislumbrar una manera más interesante y realista de conseguir la felicidad.

 

Somos interdependientes y libres, por alguna razón existen los derechos humanos, aunque en momentos estén allí para que volteemos la mirada con un silbido... Savater nos invita a sacar jugo de la ética y a accionar siempre basados en la dignidad de la vida, a no criticar al vecino, gobierno, etc... si no cumplen algunos de los derechos de la lista pero a ser nosotros ejemplos de lo que la ética del vivir bien representa.

 

Al principio del libro me sorprendió mucho la frase: "sospecho de cualquiera que me diga que no le interesa el dinero...", la lectura me ayudó a comprender que ella tenía que ver con el Amor a uno mismo y mucho que ver con tomar acción en nuestras vidas. Nuestro buen vivir irá completamente relacionado con el amor que nos prodiguemos; por lo que entendí por primera vez, no sólo de mente, sino de corazón, algo que repetimos hasta cansarnos pero que es verdad: "solo amándonos a nosotros mismos, podremos amar a los demás y que por contrapartida nos amen".

 

Al amarnos, somos sinceros con nuestras necesidades y podemos entender que los demás tienen las suyas, de tal manera eso nos abre el corazón a los demás para poder convivir poniéndonos en el lugar del otro. En resumidas cuentas, es importante ver que, pasen los años que pasen, la esencia vital de las personas es la misma - nacer, amar, luchar y morir- , y ello, nos humaniza a todos.

Ian Bermúdez

 

ECOeducación de Daniel Goleman

Este Noviembre ya en las librerías el nuevo éxito

del Autor del BEST SELLER

INTELIGENCIA EMOCIONAL,    Daniel Goleman

ECOeducación

“Si hay un libro sobre educación que deben leer todos los educadores del planeta, este es Ecoeducación”.

 

-Laurie Lane-Zucker, cofundador y ex director ejecutivo de The Orion Society, fundador y CEO de Hotfrog

 

Ecoeducación. Esperanzador, elocuente y lleno de sabiduría. A través de historias motivadoras, ejemplos prácticos y un nuevo e interesante método de educación, este libro amplía con experiencias de vital importancia el éxito de la educación emocional y social, además del pensamiento sistémico, al abordar los temas medioambientales de mayor transcendencia.

 Ecoeducación expone las maneras en las que los educadores pueden apoyar en la consecución del logro académico, proteger el mundo natural del que dependemos, además de motivar la fortaleza, la esperanza y la resiliencia.

 Ecoeducación es el resultado de una colaboración innovadora entre Daniel Goleman — autor del best-seller Inteligencia Emocional e Inteligencia Social — Lisa Bennett y Zenobia Barlow del Center for Ecoliteracy.

Historias de pioneros, entre ellos educadores, estudiantes y líderes de comunidades, comprometidos con temas relacionados con la alimentación, el agua, el petróleo y el carbón en comunidades que van desde los Apalaches hasta una pequeña aldea en el Ártico; de los desiertos de Nuevo México a la costa de Nueva Orleans y de las calles de Oakland, California, a los bucólicos montes de Spartanburg en Carolina del Sur.

 Además, Ecoeducación presenta las cinco prácticas principales de la ecoeducación comprometida emocional y socialmente y una guía para el desarrollo profesional.