És interessant com una operació
pot mostrar-me parts de mi que ni tan sols tenia oblidades.
De petits vivim moltes coses i
ens pensem que res queda de cada segon viscut, però no és ben bé així.
Qualsevol cosa por ser gravada i en el cor hi tenia moltes coses guardades...
fa dies que la cascada batega amb força i jo deixo que brolli perquè tot i que
és el meu passat, pel meu cos emocional segueix sent present i ara és present,
visc el dolor, la por, el menyspreu, la sensació d'abandó, la poca educació
emocional del món adult que em rodejava i segueixo sentint-me així fins a dia
d'avui... però ara ja no tinc un espai al cos a on posar aquest rebuig i
aquesta negació... ara ja no vull ni necessito viure així...
Puc crear una nova manera
de viure per sobre de tot el que he estat i sigut sense que els fantasmes s’apoderin
de la meva imaginació... sé que em costa i que la meva tendència d'anys és
amagar el cap, fugir i tirar els problemes als demés... però , de la mateixa
manera que desitjo que tothom tingui milers d'oportunitats de crear noves
realitats per provar noves maneres de ser més feliços, costi el que em costi,
faré els passos que em vagin sortint i els faré amb ganes de provar,
d'intentar... de veure que està bé equivocar-me perquè ho hauré viscut... hauré
cregut amb mi sense necessitar la mirada aprovadora de les persones...
Tenir més força de vida és meravellós...
cada decisió pot fer-nos caminar cada cop més a prop del present...
No hay comentarios:
Publicar un comentario